arquitectures234: de maig 2012

29 de maig 2012

arquitectures [Ikimono Architects]

No tinc cap obsessió per l'arquitectura japonesa. Però darrerament el descobriment d'arquitectures destacables provinents del país nipó ha estat una constant: arquitectures exquisidament dibuixades (Ishigami, Igarashi, Atelier Bow-Wow), arquitectures de gruix conceptual (Nishizawa), arquitectures sense complexos (Fujimoto) i algunes obres mestres (1, 2, 3, 4, 5) i tants d'altres noms propis (Ito, SANAA, Hasegawa, Tezuka, Kondo, Ban, Kishi, etc.).

Avui us presento -a tots aquells qui no els coneixeu- el (meu) darrer descobriment japonès: Ikimono Architects. Costa dir què tenen 'aquests' que no tinguin ja els 'altres'. Potser res que no haguéssim vist ja abans. Una arquitectura on el que no es construeix -aire- és quasi més important que el què es construeix. Una arquitectura lleugera i descarada -que perd força en uns interiors sovint excessivament anodins (potser en això tampoc són pioners)-.

[dels seus edificis jo en destacaria l'Airy House i l'Atelier Tenjinyama; a aquesta obra pertany el primer dels dos vídeos que publico, que mostra un dels millors moments del vidre en l'arquitectura (per mi)...]

[reprenem dimecres les correccions que teníem pendents de cara a l'entrega final prevista pel dia 12 de juny; porteu material evolucionat des de les darreres sessions; les correccions seran en paper]

[Ikimono Architects, Airy House, Gunma, Japan, 2009]

[Ikimono Architects, Tenjinyama Atelier, Gunma, Japan, 2011]

[Ikimono Architects, Static Quarry, Gunma, Japan, 2011]

[Ikimono Architects, House of sunshine filtering through foliage, Gunma, Japan, 2009]

[Ikimono Architects, Office in a shade of a tree, Gunma, Japan, 2007]

[Ikimono Architects, an Apartament for old people, 2008]

21 de maig 2012

Manuel Rodríguez + Cristina Rosa: habitatges a Barcelona [projectes estudiants XI]

El dibuix i l'expressió gràfica d'un projecte són molt importants per un estudiant d'arquitectura (potser massa?). El dibuix, al cap i a la fi, esdevé durant la carrera l'expressió final dels projectes. Ja com a arquitectes, davant d'un edifici construït, el dibuix resta a segon pla -i més avui en dia-.

De la sessió que van fer fa un parell de mesos l'Hernán Lleida i la Cristina Rosa (ex-alumnes meus actualment a tercer) en que van explicar-nos quatre projectes d'habitatge, restava pendent la publicació al bloc dels dos darrers treballs, els de tercer -uns habitatges prop de les Drassanes de Barcelona-.

Aprofitant el lleuger impàs en que es troba el curs, entre l'entrega de la setmana passada i l'inici de l'esprint final de cara a l'entrega definitiva del dia 12, avui publico una selecció magnífica de dibuixos (i fotografies) d'arquitectura del projecte que la Cristina va realitzar conjuntament amb el Manuel Rodríguez -també ex-alumne meu del primer quadrimestre del curs 2010/11 i excel·lent dibuixant 'dels d'abans' (a llapis...)- tutelats per l'Ibón Bilbao.
Les imatges són deliberadament incompletes (zooms, detalls, retalls, etc.) però permetran apropar-vos de forma privilegiada a una entrega exemplar ('pocs dibuixos i bons' deia la Cristina); a més, podeu trobar el projecte complet explicat pels propis autors en aquest enllaç del bloc HIC book.

[no deixeu de clicar sobre les imatges per tal d'ampliar-les, paga la pena...]

[de cara a les properes correccions, finalment les concentrarem totes al proper dimecres; ja us passaré els horaris; ah, i enhorabona a tots els premiats del concurs de dijous passat: Ludmila, Jaime, Bruguers, Lucía, Lluís i Inés... i a tots els altres que aneu treballant fort]

[Manuel Rodríguez + Cristina Rosa, habitatges a Barcelona, 3er ETSAB, 2012]

13 de maig 2012

conferència ESARQ [Aixopluc, Arquitecturia i Harquitectes]

El proper dimarts 15 a les 16h00' a l'ESARQ tindrà lloc la darrera conferència dels 'Foros ESARQ 2012', aquest cop amb tres convidats: Aixopluc -autors juntament amb la Núria Salvadó de l'excel·lent Cine Lídia-, Arquitecturia -possiblement un dels despatxos emergents més prometedors del panorama català- i... Harquitectes -dels qui ja n'heu sentit a parlar sovint-.

[el cartell -modèstia apart- és força interessant i, tot i que esteu em plena voràgine d'exàmens i entregues, tot aquell qui pugui prendre's un parell d'horetes de 'descans' farà ben fet d'acostar-se a l'ESARQ; ah, per part dels Harquitectes parlarà un tal Xavier Ros...]

[de cara a l'entrega d'avui dilluns penseu a portar,com sempre, les làmines en paper i en format JPG; sort i molt treball de cara al tram decisiu del curs]

10 de maig 2012

conferència ESARQ [Juhani Pallasmaa]

Avui a la UIC conferència de Juhani Pallasmaa, autor del llibre recentment publicat per GG 'La mano que piensa. Sabiduría existencial y corporal de la arquitectura'. Com a arquitecte va construir, juntament amb en Gullichsen, el sistema Moduli per cases prefabricades -destaco aquesta obra, que potser no és la més rellevant, per haver sortit sovint en aquest bloc-.

[la setmana vinent, dimarts, es tanca el cicle de conferències d'aquest curs de l'ESARQ amb una sessió triple: David Tapias (d'Aixopluc) + Núria Salvadó, Arquitecturia i... HARQUITECTES -allà estaré, però aquest cop a la banda dels 'xerraires'...-]

5 de maig 2012

algunes obres [poliesportiu VIII]

A les darreres sessions han aparegut per classe algunes obres interessants i molt heterogènies, aquí en teniu les referències: a) l'excel·lent i austera capella de Santa Maria dos Anjos (1978), de Lina Bo Bardi -arquitecta visionaria post-racionalista imprescindible-, b) la pista coberta a Palafolls (2007), d'Alcolea+Tárrago -obra de destacable precisió i contundència formal, amb algun interrogant inclòs-, c) tres poliesportius a Valladolid, Simancas i Madrigal de las Altas Torres (1991), d'Ábalos & Herreros -una de les millors obres d'aquest duet ja separat-, d) la Hípica Zenotz d'Ultzama (2009), de Patxi Mangado -per mi la millor obra del navarrès-, i e) l'òpera de Cardiff (1994), de d'OMA -una boutade molt suggeridora d'en Koolhaas-.

[posades una rera l'altra, la selecció és molt bona; aprofundiu en cadascuna de les obres i seguiu avançant amb el projecte -us queden 10 dies per entregar-; la setmana que ve no és clau (només) pel projecte... és clau pel curs; bon cap de setmana i treballeu fort que comencen a haver-hi propostes interessants]

[Lina Bo Bardi, Capella de Santa Maria dos Anjos, Sao Paulo, Brasil, 1978]

[Alcolea+Tárrago, pista coberta a Palafolls, Catalunya, 2009]

[Ábalos & Herreros, tres poliesportius a Castella-Lleó, 1991]

[Patxi Mangado, Hípica Zenotz, Ultzama, Navarra, 2009]

[OMA, òpera a Cardiff, Gal·les, 1994]

1 de maig 2012

Herzog & de Meuron: Ricola I [poliesportiu VII]

Hi ha arquitectures difícils d'explicar.
Arquitectures que (potser) no es poden entendre -i menys quan tens 20 anys-. Arquitectures allunyades de la funció i del confort. I del moviment de les persones. I de l'estratègia. I de la construcció...

El primer edifici dels Herzog & de Meuron per Ricola (1987), a Laufen, transcendeix els paràmetres més racionals de l'arquitectura i es situa en camps més propis de l'art, com la bellesa i el sublim. Composició pura i (molts) intangibles.

L'edifici, però, també permet una lectura més tranquil·la: a) magatzem industrial, b) revestiment de panells d'Eternit sobre subestructura de llistons de fusta, de densitat creixent a mesura que ens acostem a la base, c) sòcol de formigó d'alçada variable absorbint el desnivell topogràfic, d) coronament impecablement lleuger -que mostra de fons la xapa d'acer sense revestir-, e) portes de xapa emmarcades amb volums sortints de formigó f) referències vernacles a l'arquitectura dels pallers de la zona, i g) contrast imponent natura/artifici amb la roca del fons de la parcel·la...

Us preguntareu, amb raó, què hi pintava aquest edifici en la meva xerrada sobre poliesportius. La resposta (simplificada) és clara: és un projecte de façana. Una façana ha de ser projecte, i en el vostre poliesportiu -i en qualsevol dels altres vostres edificis- heu d'arribar al fons amb la proposta de la façana, encara que sigui a remolc d'altres paràmetres més racionals previs, però us heu de mullar.
És molt difícil aprofundir de debò en l'arquitectura de les façanes -i realment és un punt que sempre marca la diferència-. Herzog & de Meuron entre el 1985 i el 1998 varen ser uns referents en aquest ofici. Els millors.-no deixeu de donar un cop d'ull en el llibre del darrer enllaç... quan el torni a la biblioteca, és clar-

[vaig visitar aquest edifici l'any 2000, saltant una tanca de protecció -actitud molt poc suïssa per cert-; i encara ara em segueix produint una mena d'atracció fatal... la sensació de que alguna cosa se'm segueix escapant sempre m'acompanya quan el remiro... i que duri!]

[feu una bona apretada per l'entrega de dimecres; afronteu tots els arguments del projecte; com sempre porteu versió paper (A3) i les làmines en JPG; sigueu puntuals]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987/ ® Margheritta Spiluttini ]