Algunes coses que us vaig comentar a la darrera sessió del curs -abans de la entrega final.
Totes obres molt bones, una mica pintoresca la primera per dins, i molt Koolhaas la del Koolhaas...
[bones festes a tots; i ja us avanço que possiblement farem entrega a l'aula el dia 20, i no al departament -així podreu veure el treball dels companys... ja rebreu mail explicant-lo]
Algunes de les referències de la sessió de dimecres.
A destacar el Tacktoren, l'hiperflexible teatre de Lille, dels Lacaton-Vassal, i el projecte més lacatonià -que ningú s'ofengui-de la Sejima, el bloc d'habitatges de Gifu -atenció a les galeries, a les terrasses... i a les escales-.
[recordeu, dilluns entrega, tal i com hem comentat a classe... els qui no hi éreu parleu amb els altres; treballeu molt]
Demà tindrà lloc una taula rodona amb arquitectes 'balears', els Flexo Arquitectura -que van passar pel curs fa unes setmanes (1 i 2)-, els RipollTizón i l'Elías Torres.
La xerrada, oberta al públic, l'organitza AxA i tindrà lloc a l'Espai Trespa (c. Ribera, 5) a les 19.00.
Algunes de les referències, força eclèctiques, de la sessió d'ahir: les caixes de granit (abandonades) del cementiri del César Portela a Fisterra -que no sabia que no hagués arribat a funcionar mai-, les caixes de formigó de Donald Judd a Marfa i, canviant una mica de rumb, la plaça-biblioteca a Magdeburg... i l'Hypertube dels PKMN.
-no deixeu de clicar els tres enllaços anteriors.
[demà pot ser que arribi just a classe, així que arribeu comenceu a carregar arxius al PC...]
Els vuit projectes mitjançant els quals el Claudi Aguiló va explicar l'aproximació arquitectònica dels DATAAE a la conferència de dilluns.
"sempre intentem crear un espai neutre (flexible) que pugui anar més enllà de l'encàrrec" (C. Aguiló)
[dilluns porteu entrega completa del projecte en digital -tots els plànols necessaris, i ben treballats- , la setmana vinent és clau pel projecte... i pel quadrimestre]
Demà a la tarda, conferència del Claudi Aguiló de DATAAE a l'ETSAB, a les 16.30 a la CB.4, emmarcada a l'assignatura de projectes de segon tarda. -com sempre, la xerrada és oberta a tothom.
L'obra de Lacaton & Vassal suposa, sens dubte, la inflexió més rellevant dels darrers 15 anys en arquitectura. Sense més preàmbuls, i aprofitant que ahir en vaig parlar a classe -arran dels espais no programats del projecte de la Marta M.-, us passo una selecció de les obres que em semblen imprescindibles per començar a entrar en el gruix de l'obra dels francesos: la casa Latapie (1993), la Place Léon Aucoc (1996), el Palais de Tokyo (2001-), l'ecole d'architecture de Nantes (2009) i la reforma dels habitatges de la Tour Bois le Prêtre (2011) a París -tots mereixen una bona estona a la biblioteca... i, sobretot, llegiu-vos els texts...
[dilluns disposarem de dues hores de correccions després de la xerrada que farà el Claudi Aguiló, de DATAAE; i dimecres estic fora; aclariu amb els qui s'han quedat fins el final de la classe què heu de portar -és possible que us envií un mail informant; excel·lent feina aquesta setmana; per cert, no deixeu de mirar els dibuixos de l'Hernán Lleida (1, 2, 3, 4) -ah, si per casualitat llegeix aquest post, enhorabona! -m'he assabentat de que ja ets arquitecte]
[Lacaton & Vassal, casa Latapie, Bouliac, Bordeaux, 1993]
No és fàcil parlar d'aquesta obra.
-no és fàcil aquesta obra.
Algun cop ja he escrit sobre les obres que et regalen un nus a l'estómac.
Obres amb les quals és impossible intentar una aproximació estrictament racional, segur incompleta. Obres que et generen una atracció sempre creixent -a mesura que t'hi vas endinsant, necessites saber-ne més. Obres incomprensibles i inexplicables. Obres inabastables -sempre notes que alguna cosa se t'escapa. Però obres definitivament atraients. Potser sublims -i no per altíssima bellesa, precisament.
A l'Antivilla d'Arno Brandlhuber l'obnubilació (meva) venia, en primera instància -i ja per sempre-, per les dues parelles de finestres dels testers al primer pis, uns esventraments (quasi postbèl·lics) fets literalment de dins cap a fora; però també pel revestiment grumollós ple, ple, de matisos de la façana; i per la coberta plana que aixafa -exageradament- tota la composició; i pel sobreeixidor descomunal, excèntric, quasi cubista, de la façana principal (?) -mireu l'aigua al vídeo de sota!-; i per uns espais interiors suggeridors però buscadament aconfortables, psíquica i físicament; i per les cortines; etc.
I per un dubte (molt) inicial -ara evidentment clarificat- sobre si es tractava o no d'una obra nova...
Potser no hi ha res (més) a dir sobre aquesta obra.
-potser no hi ha res en aquesta obra.
[dimecres comencem amb sessió conjunta a la 2.4 -la Paloma M. presentarà el seu projecte en representació del nostre grup- i seguim, a la segona part de la classe, a la 2.1; possiblement fent una valoració dels exercicis que heu entregat; ah, comencem l'exercici més determinant del quadrimestre...]