Els següents projectes,
Centre psiquiàtric de rehabilitació infantil i
Centre de disminuïts psíquics, de
Sou Fujimoto, i el
Museu d'Art Visigot, dels madrilenys
Mansilla-Tuñon, semblen compartir estratègia projectual: a partir de la repetició d'un mateix element (un quadrat) tantes vegades com unitats programàtiques necessiten, i mitjançant l'aplicació de desplaçaments i girs a aquestes unitats (sovint amb arguments que ,d'entrada, llinden amb la frivolitat), generen una composició quasi caòtica però equilibrada, en la qual el control i la (in)definició dels espais intersticials entre peces (i també de les macles en el cas dels madrilenys), i l'aprofitament de les tensions creades entre elles, és a dir, el treball amb l'espai 'buit' (no ortogonal), es converteix (finalment) en un exercici brillant d'arquitectura carregada d'arguments i de discurs, d'una gran riquesa espaial.
[alguns de vosaltres esteu treballant els exercicis a partir de petites agregacions de 3 o 4 habitatges; la composició i l'anàlisis de cadascun dels 3 projectes que us mostro -de programa i escala molt diferent al vostre- us podran ser extremadament útils i suggerents, sobretot si feu un esforç per entendre i treballar seriosament amb aquests sistemes compositius intentant treure'n el màxim profit en cada circumstància (imprevista?)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada