PFCs Barcelona [ETSAB i ESARQ]

Pels qui no vulgueu desconnectar del tot, als propers dies hi ha un parell d'activitats amb projectes de final de carrera d'arquitectura com a protagonistes, una de l'ETSAB i l'altra de l'ESARQ -vegeu els cartells de sota.

premis FAD 2013 [guanyadors]

Dijous passat el Toni Gironès va guanyar el premi FAD per l'edifici de Seró. Es va donar un altre primer premi a l'escola de Sever da Vouga de Pedro Domingos Arq. -enhorabona a tots i, per proximitat, especialment al primer

Penso que ambdues obres necessiten d'una visita per poder-ne opinar amb propietat i captar-ne la part essencial, ja que em temo que en totes dues l'argument principal és el recorregut de l'usuari.

Reconec que en el cas dels portuguesos, a cop cop d'ull, fa unes setmanes, l'excés de passeres van aconseguir que no només desistís d'aprofundir en la comprensió del projecte, sinó que em van deixar convençut de que era un dels finalistes que no guanyaria...

Per contra,  l'edifici de Seró sí que l'havia mirat amb més deteniment, com faig amb tots els projectes nous del Toni, i em sembla la seva obra més barroca, carregada de detalls sublims -el Toni té una intuïció i inventiva constructiva que, salvant les distàncies (de moment), recorda el treball del millor Jujol-. Una proposta, però, que potser flirteja excessivament amb un eclecticisme manierista que la converteix en un catàleg de 'solucions Gironès' -i que consti que sóc un fan de les 'solucions Gironès'!-. Però una excel·lent obra, al cap i a la fi.

El premi de paisatge se'l va endur el pont (d'acer cortén) de Ripoll dels RCR.

[podeu veure la resta dels projectes premiats en aquest enllaç; ah, i quina enveja la taula gegant del despatx dels MAIO, premi d'opinió en la categoria d'interiorisme, projectat per l'Anna Puigjaner]  

[Toni Gironès, espai transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró, Lleida, 2012]

[Pedro Domingos Arq., escola a Sever do Vouga, Portugal, 2012]

[Anna Puigjaner (MAIO), reforma d'habitatge estudi, Barcelona, 2012]

[RCR, espai de la Lira, Ripoll, 2012]

Emiliano López i Mónica Rivera [entrevista]

Feia dies que tenia pendent llegir l'entrevista de Fredy Massad a l'Emiliano López i la Mónica Rivera. La podeu trobar al blog 'La viga en el ojo' en aquesta triple entrega: 1, 2 i 3.

La trajectòria de l'Emiliano i la Mónica ja acumula un bon grapat d'obres imprescindibles que tracen un dels camins més interessants i gruixuts de l'arquitectura (catalana) contemporània. Una obra carregada de precisió i caràcter, feta amb coneixement profund de l'ofici i amb un objectiu (final) molt clar: les persones.

[si mai en teniu ocasió no deixeu d'assistir a les seves xerrades i, mentre espereu que arribi el moment, conformeu-vos llegint aquesta entrevista on es retraten i es deixen retratar...]

[Emiliano López i Mónica Rivera]

[Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos, Hotel Aire de Bárdenas, Tudela, 2008]

casa en un hort de pruneres [Kazuyo Sejima]

Fa temps ja vaig parlar del temps de la vegetació en l'arquitectura.
I fa temps ja vaig parlar també de la casa a l'hort de pruneres de Kazuyo Sejima.

Temps enrera, preparant un dels posts sobre arquitectura japonesa d'aquest darrer quadrimestre vaig topar-me amb unes imatges de la fotògrafa Louise Gronlund sobre aquesta magnífica casa de Sejima -per mi una de les seves millors obres-.

La vegetació i el pas del temps sempre van a favor d'una certa arquitectura. -i si no mireu les fotos de la casa, tal qual maqueta impol·luta, acabada de construir...

[i 2]

[haureu notat una baixada de ritme en el blog; haver acabat el curs i una punta de feina al despatx me n'han allunyat unes setmanes; de cara a les properes no prometo res frenètic -això ho deixo pel setembre- però sí una mica més de constància...]

[Kazuyo Sejima, House in a Plum Grove, Tokyo, 2003, © Louise Gronlund / + el Croquis]

[Kazuyo Sejima, House in a Plum Grove, Tokyo, 2003, © Louise Gronlund / + el Croquis]

[Kazuyo Sejima, House in a Plum Grove, Tokyo, 2003, © Louise Gronlund / + el Croquis]