dibuixos [Junya Ishigami]

Al llibre 'Junya Ishigami: Small Images' vaig trobar-hi aquest excel·lent dibuix realitzat sobre una foto de maqueta. Fixeu-vos amb la manera (quasi) malaltissa amb que dibuixa els detalls (mobles, etc.) de la casa, que remet a alguns dels moments més brillants dels dibuixos de Heinrich Tessenow.

conferència/exposició al COAC [concurs edifici ICTA-ICP de la UAB]

Demà, dijous 16 a les 19h00', tindrà lloc a la seu central del COAC de Barcelona la presentació de les 5 propostes presentades al concurs pel nou edifici de l'ICTA-ICP de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pel concurs, que tenia unes altíssimes exigències en quant a sostenibilitat, varen ser seleccionats 5 equips pluridisciplinars molt potents i solvents en aquest camp: Barceló-Balanzó, Harquitectes+dataAE, Pich-Aguilera, RLA (César Ruiz-Larrea) i SAas (Joan Sabater). L'equip guanyador va ser el liderat pel tàndem Harquitectes+dataAE (nosaltres!) amb la proposta ADAPTABLE.
L'exposició es podrà visitar, només, fins el dia 18 de juny.

[tenint en compte que molts ja esteu de vacances us aconsello que us acosteu al COAC a veure l'exposició -amb maquetes incloses- i, si podeu, a les conferències de demà (en format Pecha-Kucha); en aquest enllaç del nostre web podeu trobar més informació de la (nostra) proposta]

[Harquitectes+DataAE, edifici ICTA-ICP de la UAB, concurs 1er premi, 2011]

reflexions [Pere Riera]

Si l'anterior post era el primer que feia sobre els vostres projectes, aquest és el primer que faig... sense cap imatge.
A través del Facebook -concretament de la mà del Globus Vermell- m'ha arribat un article del Pere Riera (de RGA Arquitectes) on, amb el pretext de decidir si accepta o no una proposta rebuda per formar part d'AxA (Arquitectes per l'Arquitectura*), rubrica un retrat magistral i molt lúcid de l'estat de la professió avui (a Catalunya), fent gala d'un respecte admirable, (massa) poc habitual, vers als arquitectes proposants, i arrossegant permanentment la hipòtesis del dubte, a l'hora que es mostra disconforme amb els postulats fundacionals i essencials d'AxA*.

* Què és AxA? Josep Mª Montaner o descriu així en un article per El País: "(...)Y la élite profesional, históricamente ajena a la gestión del Colegio, ha creado un grupo selecto y cualificado, AxA (Arquitectes per l'Arquitectura), a imagen del RIBA (Royal Institute of British Architects)(...)" ; entre els membres fundadors d'AxA hi figuren Carles Ferrater, Jordi Badia, Ignacio Paricio, etc.

[potser m'equivoco, però la majoria vosaltres (alumnes de l'ETSAB) no heu sentit a parlar mai del Pere Riera; un arquitecte-pensador que, allunyat del món mediàtic, ha estat un autèntic referent per una pila de generacions d'arquitectes de l'ETSAV, on va exercir de professor de projectes durant molts anys; les seves classes (magistrals) eren un punt de trobada entre l'arquitectura, en la seva vessant més vivencial -però sempre profunda i densa-, i la filosofia; no deixeu de llegir l'article; de fet, n'ha publicat dos, i suposo que n'anirà publicant en la mesura que tingui més coses per dir...]

+ llegir l'article 1 del Pere Riera al seu bloc 'Arquitectura dispersa'
+ llegir l'article 2 del Pere Riera al seu bloc 'Arquitectura dispersa' 

casa-pati [projectes estudiants I]

Aquest és el primer post dedicat als exercicis que heu fet (els alumnes) durant el curs. Concretament del segon exercici: la casa-pati, un clàssic a les escoles d'arquitectura. El projecte és de l'Oriol Roig. Un bon projecte, que si es construís podria ser un bon edifici, i en el que s'entenen i s'utilitzen bé, i amb prou precisió, les eines que es tenen entre mans: els (dos) patis, la coberta i l'estructura, i el moble -perillosament proper a l'interiorisme més 'llepat'* però també element (infra)estructural de la casa-. Una casa on crec que s'hi viuria bé (i això no és poc!). A més, les imatges virtuals són d'una qualitat (no fotorealista) molt destacable -i no només en el context del curs-, a pesar de la poc afortunada textura de la gespa (per contra la dels murs d'obra és boníssima!)...
 * per entendre a que em refereixo llegiu-vos aquest article sobre el 'llèping'

[a tots aquells que no heu estat alumnes del curs i que seguiu, amb més o menys assiduïtat, el bloc us descric breument l'estructura del curs: l'assignatura de projectes de segon (PIII-PIV) de tarda de l'ETSAB, que està dirigida pel Dr. Arq. Xavier Pouplana (i que gira a l'entorn dels postulats del Moviment Modern), ha constat de 3 exercicis al primer quadrimestre (PIII): una cabana de fusta, la casa-pati i una casa de bloc de formigó; i 2 exercicis més al segon quadrimestre (PIV): una agrupació residencial de 50 habitatges i una biblioteca en un centre urbà]

[Oriol Roig, casa-pati, pati d'accés, Projectes 2on, tarda, ETSAB, curs 2010-11]

[Oriol Roig, casa-pati, planta i secció, Projectes 2on, tarda, ETSAB, curs 2010-11]

[Oriol Roig, casa-pati, menjador, Projectes 2on, tarda, ETSAB, curs 2010-11]

[Oriol Roig, casa-pati, sala, Projectes 2on, tarda, ETSAB, curs 2010-11]

[Oriol Roig, casa-pati, pati posterior, Projectes 2on, tarda, ETSAB, curs 2010-11]

Zimoun [escultura]

Impressionant.

[més informació de l'artista aquí; bon cap de setmana a tothom!]

conferència Harvard [Junya Hishigami]

Aquesta setmana s'ha penjat al Youtube una recent xerrada de Junya Ishigami a la universitat de Harvard que no us podeu perdre. Dura quasi una hora i mitja però està carregada de moments imprescindibles. Pels qui no tingueu paciència no us perdeu aquests dos punts: a) (minut 14'30'') imatge de la taula de 9,5m de llum i 3mm de gruix onejant literalment pel lleuger contacte amb un dit i, sobretot, b) (minut 29'02'') explicació del KAIT Workshop -el del bosc de pilars- amb una pila d'imatges i filmacions que descriuen molt bé la vivència de l'edifici. 

[setmanes enrere vaig presentar-vos, amb aquest post, una excel·lent obra de Junya Ishigami: el Kanagawa Institute of Technology Workshop (2008). En aquell moment admetia el poc coneixement que tenia de l'obra d'aquest arquitecte-poeta, que apuntava molt alt. Passats els dies, i a través d'un parell de llibres monogràfics més que aconsellables que m'he comprat -'Junya Ishigami: Small Images' i 'The Japan Architect 79. Autumn 2010. Junya Ishigami'-, m'he pogut endinsar en la sensual però sorprenentment (quasi) sobria arquitectura d'aquest jove japonès; potser és ésser una mica agosarat, però crec que l'obra de Ishigami és la més completa (i menys frívola) de la interessant arquitectura japonesa contemporània (Sou Fujimoto, Atelier Bow-Wow, Tezuka Architects, etc. i fins i tot els mateixos SANAA -amb els qui va treballar 4 anys- i Toyo Ito); finalment, dir-vos que jo he necessitat 10 minuts per acostumar-me a l'anglès tremolós de Ishigami; superat aquest petit tràngol inicial, la xerrada passa molt bé... no us la perdeu i que vagi bé l'entrega final de dimecres!]

conferència/exposició al COAC de Lleida [Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans]

Demà, dimecres 1 a les 19h30', tindrà lloc al COAC de Lleida la inauguració de l'exposició itinerant 'Aproximacions: joves arquitectes catalans', amb l'habitual sessió de micro-xerrades de cadascun dels participants. L'exposició es podrà visitar des del dia 1 fins al 30 de juny.

[Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans, exposició/conferència, 1 de juny 2011, COAC, Lleida]