No és fàcil parlar d'aquesta obra.
-no és fàcil aquesta obra.
Algun cop ja he escrit sobre les obres que et regalen un nus a l'estómac.
Obres amb les quals és impossible intentar una aproximació estrictament racional, segur incompleta. Obres que et generen una atracció sempre creixent -a mesura que t'hi vas endinsant, necessites saber-ne més. Obres incomprensibles i inexplicables. Obres inabastables -sempre notes que alguna cosa se t'escapa. Però obres definitivament atraients. Potser sublims -i no per altíssima bellesa, precisament.
A l'Antivilla d'Arno Brandlhuber l'obnubilació (meva) venia, en primera instància -i ja per sempre-, per les dues parelles de finestres dels testers al primer pis, uns esventraments (quasi postbèl·lics) fets literalment de dins cap a fora; però també pel revestiment grumollós ple, ple, de matisos de la façana; i per la coberta plana que aixafa -exageradament- tota la composició; i pel sobreeixidor descomunal, excèntric, quasi cubista, de la façana principal (?) -mireu l'aigua al vídeo de sota!-; i per uns espais interiors suggeridors però buscadament aconfortables, psíquica i físicament; i per les cortines; etc.
I per un dubte (molt) inicial -ara evidentment clarificat- sobre si es tractava o no d'una obra nova...
Potser no hi ha res (més) a dir sobre aquesta obra.
-potser no hi ha res en aquesta obra.
[dimecres comencem amb sessió conjunta a la 2.4 -la Paloma M. presentarà el seu projecte en representació del nostre grup- i seguim, a la segona part de la classe, a la 2.1; possiblement fent una valoració dels exercicis que heu entregat; ah, comencem l'exercici més determinant del quadrimestre...]
Una sort de recuperació d'un lloc -amb memòria-, realment una runa, com a nou espai polivalent per al poble.
Un projecte impecable amb una solució de coberta transparent d'ETFE que sembla que sigui la única possible -a posteriori, tots som bons.
Una obra amb una materialitat descarnada que, banyada pel sol sec de les Terres de l'Ebre -gràcies al nou sostre transparent-, cristal·litza unes cicatrius als murs que, de ben segur, van més enllà de les pròpies pedres.
Sintetitzar complexitats amb accions (arquitectòniques) precises és un dels èxits (objectius) d'algunes bones arquitectures.
[durant la sessió de dilluns, quan l'Anna M. va parlar de fer una coberta amb ETFE (Ethylene Tetrafluoroethylene), va sortir aquesta referència; aquí teniu altres obres amb tancaments que utilitzen aquest plàstic: 1, 2, 3 i 4. -un material molt interessant]
[demà porteu presentacions més completes que el dilluns (maqueta de treball, perspectives, etc); només amb les dues plantes i un parell de seccions esquemàtiques és impossible que aprofundiu en res]
Els qui heu passat pels meus grups ja sabeu de la meva quasi devoció per aquest excel·lent edifici, al qual ja vaig dedicar un post fa un parell d'anys -que resta permanentment al Top 10 dels més visitats del blog, d'entre els més de 400 que ja he publicat (!!).
[després de la visita a l'edifici de Poblenou d'avui, dimecres porteu molt material -maquetes, etc.- per tal de poder fer una bona sessió -dia important!]
[ah, i per si algú té curiositat, aquí va el Top Ten -especialment satisfet amb el 6-: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4...]
