Fa temps que volia publicar aquesta obra, l'
estudi del pintor Damià Jaume a Palma, del Francisco Cifuentes i el
Pedro Pablo Vaquer -uns arquitectes-artesans molt de peu d'obra, com els d'abans-.
Des que sóc arquitecte he visitat
molta arquitectura arreu d'Europa. Doncs bé, aquesta obra estaria en el pòdium dels millor edificis on he estat -i n'he vist de molt bons!-. El projecte no falla per enlloc.
S'hi arriba, quasi per sorpresa, just en deixar enrere un nus d'autovia. Seguidament, s'aparca en un carreró desemparat -una mica 'poble del Far West'- i s'entra al jardí d'una (presumpta) casa ocultada pels arbres. Tot és ombra. Quan sembla que estàs a punt d'arribar a la casa, gires a l'esquerra -encara sota arbres- i, per un camí entre arbusts, perceps finalment una clariana i, allà, un pou antic situat entre els dos volums
utzonians de termoargila
, lleugerament girats, amb un magnífic hort -tant dens com el jardí!- que culmina una seqüència impagable. Gran moment. I silenci. Després, entro a l'estudi -aspre com les obres en construcció-, encara en silenci, i els quadres del pintor es barregen amb una sort d'altres quadres -realment finestres...i quines finestres!- que emmarquen retalls d'hort i de cel des de tots els punts de vista imaginables. Aquí dins l'espai és diàfan però ple de racons. Molts racons. Molta vida -i molt poques mentides-. Surto un altre cop a fora, i el pou ens fa d'escaleta per enfilar-nos a la coberta -sort que hi vàrem pujar!-. Arquitectura de gruix, de molt gruix. De nou a baix em perdo una estona per l'hort. Sol. L'estudi es converteix ara en música de fons rera aquesta verdor esclatant -el juny tot just acaba de començar-. Les finestres són des d'aquí uns ulls que no em perden de vista. Ja és el capvespre però abans de marxar -els
H, els mallorquins i el
pintor- encara tenim temps de fer petar la xerrada al voltant del pou. Més tard, tot sopant, intento explicar-li al 'Cifu' perquè crec que aquesta és una obra excepcional i la
casa de Bunyola -l'altra obra seva visitada- 'només' és un molt bon edifici...
[remirant aquesta obra no hi ha dubte de que l'ombra d'Utzon és (afortunadament) molt allargada per alguns arquitectes mallorquins -vegeu
Can Lis i Can Feliz-, però aquest projecte també ressona exquisidament a Jujol i al millor Aalto... i, en definitiva, a molts segles d'arquitectura]
[no us perdeu els dos enllaços de sota les imatges ni un article publicat sobre l'obra al
'Quaderns nº242']
[a mitjans del 2008, uns arquitectes mallorquins (desconeguts aleshores per nosaltres), entre ells el
Cifu i el Pedro Pablo, ens convidaren a fer una xerrada a l'illa, amb aquesta excusa vàrem muntar
un dels millors viatges que mai hem fet els
Harquitectes; totes les fotos de sota d'abans de l'esbós de la planta són d'aquest viatge]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada