Herzog & de Meuron torna als
orígens?
Veient l'estructura i, sobretot, la façana del
Parrish Art Museum sembla que sí que hi ha un
salt mortal enrere cap els seus orígens. I els
orígens del duet suís són rellevants.
Seria fàcil analitzar el projecte traçant una certa línia amb la
Marie Short House de
Glenn Murcutt, o una de les millors obres de
Kengo Kuma, el Hiroshige Ando Museum (
1,
2). Però per a mi el millor moment del
Parrish Art Museum, a part de la seva
híper-horitzontalitat, és el
banc de formigó. Un formigó suís dels d'abans (
1,
2,
3) amb molta personalitat, cobert per un
porxo imprescindible. A l'interior, l'arquitectura de cartó-guix emblanquinat no està a l'alçada de l'expectativa apuntada per la façana. Llàstima.
[podeu trobar documentació de l'edifici en aquests enllaços d'
Iwan Baan,
Archidose, Dezeen, i
Domus]
[haureu notat una certa baixada en el ritme habitual del bloc coincidint també amb l'aturada del curs pel canvi de quadrimestre; escric aquest post tancat a casa -des de ja fa uns quants dies- per culpa d'una pneumònia incipient (que m'ha tingut bastant castigat les darreres setmanes) -res greu!- de la qual espero recuperar-me aviat i poder reprendre així l'activitat docent i reaparèixer per l'escola de nou...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada