El passadís i els sostres són, per mi, els millors moments d'aquesta escola.
Els nuclis de serveis compartits de les aules, també.
El suro fosc, un encert sorprenent.
L'eclecticisme volumètric i material, a fora, desconcerta una mica.
Però l'estratègia,
explicada, s'entén bé.
El treball contra l'edifici existent va ser... el que es va poder -amb el que en va quedar.
I les fotografies dels nens clonats, imprescindibles -bravo
Adrià!
Aquesta és una bona escola -òpera prima, per cert.
La crisi ha causat un dany cultural arquitectònic irreparable, ha silenciat la veu, esperem que temporalment, a excel·lents arquitectes joves (
1,
2,
3...) amb magnífiques obres primeres, que no han pogut tenir la continuïtat merescuda, i desitjada.
La crisi no només ha estat una bona oportunitat per l'arquitectura.
[aquesta és una escola feta amb molt d'ofici que només us pot ajudar a depurar i millorar el projecte que teniu entre mans; feu un bon esprint
el cap de setmana i porteu un bon treball i una entrega complerta el dilluns!; ah, insisteixo, del
David i el Gerard, que ara tenen despatx per separat, no deixeu d'investigar l'
escola d'art i disseny d'Amposta]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada