Una de les quatre parts de la xerrada d'ahir feia referència al 'pati', a partir d'una pila de imatges tretes del llibre 'Patios, 5000 años de evolución' de Werner Blaser. Un llibre que fa temps que volta pel despatx i que, a pesar de que porto molts anys fascinat pel(s) 'pati(s)', no m'havia mirat mai massa a fons -tampoc ho he fet aquest cop-. No obstant, les imatges que he seleccionat -totes del llibre- em semblen un recorregut perfecte per expressar allò que crec prioritari i indefugible en afrontar un projecte de casa-pati: la obligació de imaginar i projectar un pati necessari, imprescindible i valuós per la casa. Començant per assumir la idea de tanca -excel·lent imatge la primera!- i entenent finalment que un pati és aire. Ambient. Atmosfera... O el què vulgueu, però sempre és quelcom, i sempre és determinant per l'espai (tancat) que en respira.
[de la sessió d'ahir, en van ser especialment interessant les descripcions que vareu fer alguns de vosaltres sobre 'el pati que més us ha agradat al llarg de la vostra vida'; ah, i que ningú s'escaquegi: fer una casa-pati implica proposar una idea clara de pati... fins i tot quan l'enunciat de l'exercici sembla evocar sí o sí a la necessitat d'acabar petant en els patis (eteris) per escultures dels projectes Miesiànics...]
 |
| [1] |
 |
| [2] |
 |
| [3] |
 |
| [4] |
 |
| [5] |
 |
| [6] |
 |
| [7] |
 |
| [8] |
 |
| [9] |
 |
| [10] |
 |
| [11] |
 |
| [12] |
 |
| [Werner Blaser, 'Patios, 5000 años de evolución', ed. Gustavo Gili] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada