El passat setembre vaig tenir el plaer de participar amb un dels meus socis -el Josep Ricart- com a professor convidat, juntament amb altres 8 parelles d'arquitectes de tot l'estat, en un esdeveniment (brutal!) que té lloc cada any a l'ESARQ: el Taller Vertical. Un workshop de 8 dies de treball més que intens que culmina amb la construcció dels projectes de cadascun dels diferents equips -aquest any 9-. Cada equip està dirigit per dos arquitectes i integrat per uns 25 alumnes de tots el cursos de l'escola barrejats entre ells. El nostre era l'Equip 7*.
Les bases del projecte plantejaven fer un mòdul d'habitatge mínim de 6,3x6,3 (40m²) per col·locar en una estructura existent. Per construir-lo disposàvem de 44 panells de cartró DEC de 1100x2500x13 -un material realment interessant-. El dia de la presentació cada equip disposaria de 15 minuts per muntar l'habitatge i 15 per desmuntar-lo.
Les bases apuntaven, aparentment, cap a un exercici estrictament d'interiorisme i semblaven suggerir la utilització del cartró com a simulació d'altres materials -pintant-lo, etc.-, quasi fent un decorat.
El nostre enfocament va ser doblement transgressor, ja que vàrem decidir -com a premissa- utilitzar el cartró com a cartró amb l'objectiu de construir un sistema de tancament 'real', intentant entendre la lògica constructiva del material i aprofitar-ne la seva capacitat expressiva.
El tancament estava format per dos tipus de peces, les longitudinals i les costelles. Les primeres corresponien a un plafó sencer dret (1100x2500x13) , i les costelles es generaven amb divisions longitudinals exactes del panell mare (1/5, 1/2 i 1/1) per tal d'aconseguir el màxim aprofitament del material. Les unions eren encaixos que no requerien ni fixacions (claus, etc.) ni cap tipus de cola. Aïllament de suro i panells de policarbonat complementaven el sistema a les façanes.
A l'interior, l'habitatge (quadrat) tenia tots els elements fixes (servei, dutxa, cuina...) al perímetre aprofitant els racons generats pel sistema de tancament amb costelles. Això permetia alliberar un gran espai central molt flexible, capaç d'acollir diverses distribucions i de ser subdividit (amb elements lleugers). La substitució de 4 panells (2 per façana) per 4 balconeres possibilitava una bona relació de l'habitatge amb la passera.
[per últim, dir que no faig l'article sobre aquesta obra, duta a terme per l'Equip 7*, només perquè el Josep i jo el capitanejàssim -que també- sinó, i sobretot, perquè crec de debò que el projecte té interès per sí mateix]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7, sistema de tancament i costelles]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7, planta tipus del mòdul]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7, diferents opcions d'agregació]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7,muntatge de les peces]
*Equip 7: Inés Casals, Oh Jennifer Vila, Olga Beltran, Eduardo pérez, Adrián Buisán, José Luís Monterde, María Alcaraz, Carlos González, Olalla Piñón, Clara Valverde, Anna Carrión, Sergi Gaibar, Gisela Morera, Eva Sanllehí, Lorenzo Farchione, Marc Munar, Laura Aragonés, Maria Elena Gistau, Juan Durá, Carolina Soto, Josep Ricart i Xavier Ros.
[l'article queda incomplet esperant que algú em passi una foto com Déu mana de la barbacoa... Molts records a tots!]
Graciès por el Post, Xavier.
ResponEliminaPronto en el blog de la Esarq pondremos todas las propuestas, no os lo perdáis.
http://publiesarq.wordpress.com/
Aquí podéis ver un resumen de todas las propuestas y el video final:
http://publiesarq.wordpress.com/2011/09/23/propuestas-del-taller-vertical-2011/