Avui us presento la primera de les vint-i-tres perles (d'una sèrie de TV de documentals d'arquitectura) que feia temps que buscava per la xarxa i no aconseguia trobar. Es tracta del reportatge de la Mediateca de Sendai, de Toyo Ito, de la excel·lent sèrie 'Architecture' (emesa al 33) -he de reconèixer que el nom d'aquest blog ve d'aquí 'Arquitectures'-. Els vídeos, d'uns 25 minuts de durada cadascun, són en anglès, i tinc intenció d'anar-los publicant periòdicament -un per setmana- perquè ningú s'empatxi...
[ja us vaig dir que aquest mes aquest blog ha fet un any, tant com temps fa que sóc professor de projectes; durant aquest any he publicat més de 120 articles, majoritàriament vinculats al curs de projectes de segon de l'ETSAB; també he publicat obres que m'interessen especialment -i algunes del 'meu' propi despatx, Harquitectes- i d'altres continguts d'actualitat més heterogenis (conferències, exposicions, etc.)]
[a l'octubre de 2010 aquest (aleshores incipient) blog va rebre poc menys de 300 visites; aquest mes d'octubre en rebrà més de 5.000 -fa quatre dies va rebre el visitant número 30.000- ; publicar aquest blog m'agrada i em sembla que em fa seguir creixent, si no fos així no ho faria ja que em comporta una pila d'hores...i majoritàriament nocturnes]
[gràcies a tots, lectors alumnes i no alumnes, per gaudir-ne; espero que els posts us siguin tan útils com a mi; ah, i bona castanyada a tots!]
Us passo algunes de les referències d'obres que varen aparèixer dimecres durant les correccions.
Al final del post us poso l'escrit -que us vaig comentar- on la Sra. Uriach explicava com volia la seva nova casa a Coderch cap als anys 50s.
[de cara al dimecres vinent -darrer dia abans de l'entrega- us recomano que, a part d'avançar el projecte en els 7 punts que us vaig comentar, afronteu el disseny de l'entrega, és a dir, que plantegeu amb quin material gràfic explicareu el vostre projecte (quins plànols, i perquè, quines perspectives*, i perquè, etc.); en definitiva, que porteu els dinA3 composats amb els dibuixos tant avançats com pugueu -quant més avançats millor per vosaltres- en paper i, si voleu, en PDF; 3 dinA3 no són molts, per tant no poseu res sobrer, heu d'aconseguir que tot allò important s'expliqui molt clarament; heu de ser intencionats; les maquetes també us poden ser útils, però caldrà incloure'n les fotos a les làmines o al PPT -ja està penjada la base a Atenea-; en fi, aprofiteu aquests dies festius per gaudir del projecte i fer un gran salt -als arquitectes ens toca fer (grans) salts!- de cara a dimecres; bon cap de setmana llarg a tots!
*porteu perspectives ben treballades; fins ara n'hem vist poques -degut a les maquetes?-]
He seleccionat algunes de les obres -excepcionals totes elles- per les quals va passar l'Antonio Armesto, el passat dilluns, durant la seva xerrada titulada 'Sobre algunas formas propias de la arquitectura'.
"L'arquitectura no és naturalesa. L'arquitectura té les seves pròpies formes heretades de la tradició"
(A. Armesto)
Si aneu a Madrid, és de visita obligada el Centro Cultural El Matadero, que compta amb excel·lents rehabilitacions de les naus industrials d'un antic escorxador realitzades per Arturo Franco -atenció al seu 'Cuaderno de viajes'-, entre d'altres joves arquitectes.
Avui us presento el vídeo del projecte d'una de les naus de El Matadero, el de la Nave 16 d'ICA Arquitecura. El vídeo, de Luís Úrculo, és força al·lucinant.
L'altre dia a classe us vaig parlar d'aquest edifici: la Naoshima Ferry Terminal de SANAA. Un magnífic espai obert hipòstil entre dos plans horitzontals (sostre i terra) que només es pot entendre sota l'afectació total (compositiva, espaial, material i constructiva) dels esvelts i equidistants peus drets metàl·lics. Un lloc que és superfície lliure (aire) en un 99%, però que està implacablement i profundament marcat per l'1% construït -aquestes columnes blanques perfectament ritmades-. Un espai d'oportunitats on poden passar moltes coses -entre elles les capsetes de vidre, força maldestres per cert, del bar i de les botigues-. Una infraestructura deutora absolutament del sistema constructiu/compositiu elegit pels arquitectes.
[la vostra casa pati necessita aprendre d'aquest projecte; cal que aconseguiu comprendre els valors i el potencial del sistema que teniu entre mans, ambcertes ressonàncies amb aquest projecte dels SANAA; per acabar, dir que el vídeo del final -massa llarg- té alguns moments brillants on es poden interpretar alguns dels valors i qualitats d'aquest 'espai de pilars']
[finalment, si algú s'anima (tots?), per dilluns estaria bé que portéssiu presentacions power-point, tipus les vareu fer a l'anterior exercici (10img X 20seg), per poder fer una explicació integral del projecte (utilitzant fotos de maqueta, plànols, perspectives dels patis, etc.); com a estructura del PWP jo us plantejaria que analitzéssiu el projecte en cinc moments clau: 1) 'comprensió' de la tanca i creació dels patis, 2) decisions infraestructurals (paviment, sostre, pilars), 3) divisions no estructurals (composició, programa, espai), 4) vivència de la casa, i 5) materials; el projecte ha de tenir 'gruix' en cadascun d'aquests cinc moments (i potser més) per reeixir; bon cap de setmana! i no deixeu de mirar les perspectives de les cases 'museu' de Mies...]
Fa uns mesos vaig publicar un post sobre el Ring Around the Tree al Fuji Kindergarten dels Tezuka. Avui us presento un projecte, més subtil i mínim, que hi té certs
paral·lelismes: el 'Path in the Forest' de Tetsuo Kondo Architects al bosc de Tallin (Estònia). Un projecte molt japonès, amb clares ressonàncies a SANAA, Ishigami, etc., i bastant bonic.
[no connec massa aquest jove arquitecte japonès, però val la pena que doneu un cop d'ull al seu web]
El passat setembre vaig tenir el plaer de participar amb un dels meus socis -el Josep Ricart- com a professor convidat, juntament amb altres 8 parelles d'arquitectes de tot l'estat, en un esdeveniment (brutal!) que té lloc cada any a l'ESARQ: el Taller Vertical. Un workshop de 8 dies de treball més que intens que culmina amb la construcció dels projectes de cadascun dels diferents equips -aquest any 9-. Cada equip està dirigit per dos arquitectes i integrat per uns 25 alumnes de tots el cursos de l'escola barrejats entre ells. El nostre era l'Equip 7*.
Les bases del projecte plantejaven fer un mòdul d'habitatge mínim de 6,3x6,3 (40m²) per col·locar en una estructura existent. Per construir-lo disposàvem de 44 panells de cartró DEC de 1100x2500x13 -un material realment interessant-. El dia de la presentació cada equip disposaria de 15 minuts per muntar l'habitatge i 15 per desmuntar-lo.
Les bases apuntaven, aparentment, cap a un exercici estrictament d'interiorisme i semblaven suggerir la utilització del cartró com a simulació d'altres materials -pintant-lo, etc.-, quasi fent un decorat.
El nostre enfocament va ser doblement transgressor, ja que vàrem decidir -com a premissa- utilitzar el cartró com a cartró amb l'objectiu de construir un sistema de tancament 'real', intentant entendre la lògica constructiva del material i aprofitar-ne la seva capacitat expressiva.
El tancament estava format per dos tipus de peces, les longitudinals i les costelles. Les primeres corresponien a un plafó sencer dret (1100x2500x13) , i les costelles es generaven amb divisions longitudinals exactes del panell mare (1/5, 1/2 i 1/1) per tal d'aconseguir el màxim aprofitament del material. Les unions eren encaixos que no requerien ni fixacions (claus, etc.) ni cap tipus de cola. Aïllament de suro i panells de policarbonat complementaven el sistema a les façanes.
A l'interior, l'habitatge (quadrat) tenia tots els elements fixes (servei, dutxa, cuina...) al perímetre aprofitant els racons generats pel sistema de tancament amb costelles. Això permetia alliberar un gran espai central molt flexible, capaç d'acollir diverses distribucions i de ser subdividit (amb elements lleugers). La substitució de 4 panells (2 per façana) per 4 balconeres possibilitava una bona relació de l'habitatge amb la passera.
[per últim, dir que no faig l'article sobre aquesta obra, duta a terme per l'Equip 7*, només perquè el Josep i jo el capitanejàssim -que també- sinó, i sobretot, perquè crec de debò que el projecte té interès per sí mateix]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7, sistema de tancament i costelles]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7, planta tipus del mòdul]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7, diferents opcions d'agregació]
[Taller Vertical ESARQ 2011, Equip 7,muntatge de les peces]
*Equip 7: Inés Casals, Oh Jennifer Vila, Olga Beltran, Eduardo pérez, Adrián Buisán, José Luís Monterde, María Alcaraz, Carlos González, Olalla Piñón, Clara Valverde, Anna Carrión, Sergi Gaibar, Gisela Morera, Eva Sanllehí, Lorenzo Farchione, Marc Munar, Laura Aragonés, Maria Elena Gistau, Juan Durá, Carolina Soto, Josep Ricart i Xavier Ros.
[l'article queda incomplet esperant que algú em passi una foto com Déu mana de la barbacoa... Molts records a tots!]
Les altres tres parts de la xerrada de dilluns són evolucions de xerrades (i posteriors articles) del curs passat, i ja estan publicades al bloc: a)'un lloc per viure / confort', b)'cases de Mies [1923-1950]' i c)'[algunes] cases pati'.
A més també us vaig recomanar el llibre del Quetglas sobre el Pavelló de Barcelona del qual parlo en aquest post, també del curs passat.
Per últim, dir-vos que, quasi per casualitat, m'he topat amb una tesis sobre Mies -de la qual només m'he llegit les 70 pàgines dedicades a la casa Farnsworth- i m'ha semblat interessant perquè, en la línia d'en Quetglas -però de forma menys brillant-, contextualitza profusament l'obra i totes les circumstàncies que l'acompanyaren abans, durant i després de la seva construcció.
[ja us vaig comentar que la primera part de la xerrada, sobre la idea de casa (domesticitat, confort, etc.), l'he avançat respecte l'any passat -que la vaig donar com a introducció al tercer exercici 'casa de bloc entre mitgeres'- i ho he fet amb el mateix argument amb que us vaig parlar de 'patis' tant (aparentment) distants als patis de Mies: l'exercici de la 'casa-pati' (un clàssic de la carrera) sembla que només tingui valor compositiu i formal -que també- però crec que qualsevol casa pati també ha de poder-se explicar des de la vessant domèstica (una casa és una llar!) i des de l'aportació de valor del pati, també com a espai d'ús -vegeu l'anterior article-; resumint la casa pati ha de ser un lloc on viure de p... mare amb uns patis collonuts i, a més, amb tot el rigor compositiu (i constructiu) propi de qualsevol projecte; ah, i no deixeu de mirar l'enllaç d'en Tessenow del primer article!]
El proper divendres dia 14 a les 20h00' a l'auditori de la Pedrera tindrà lloc una conferència del Pere Riera dins del marc de les Open Lectures del BIArch.
[fa uns mesos ja us vaig parlar del Pere Riera en aquest article; potser em repeteixo però torno a refermar-me dient-vos que (per mi) el millor moment del Pere Riera -per sobre dels seus projectes i dels seus escrits- és la seva oratòria, sentir-lo parlant d'arquitectura, o de la vida; el Pere és un pensador, sobretot; qui pugui, que no es deixi perdre la ocasió d'escoltar-lo]
[per cert, atenció al 'teloner', en Carlos Pita, un arquitecte gallec del qual n'he llegit algun escrits força interessants]
Una de les quatre parts de la xerrada d'ahir feia referència al 'pati', a partir d'una pila de imatges tretes del llibre 'Patios, 5000 años de evolución' de Werner Blaser. Un llibre que fa temps que volta pel despatx i que, a pesar de que porto molts anys fascinat pel(s) 'pati(s)', no m'havia mirat mai massa a fons -tampoc ho he fet aquest cop-. No obstant, les imatges que he seleccionat -totes del llibre- em semblen un recorregut perfecte per expressar allò que crec prioritari i indefugible en afrontar un projecte de casa-pati: la obligació de imaginar i projectar un pati necessari, imprescindible i valuós per la casa. Començant per assumir la idea de tanca -excel·lent imatge la primera!- i entenent finalment que un pati és aire. Ambient. Atmosfera... O el què vulgueu, però sempre és quelcom, i sempre és determinant per l'espai (tancat) que en respira.
[de la sessió d'ahir, en van ser especialment interessant les descripcions que vareu fer alguns de vosaltres sobre 'el pati que més us ha agradat al llarg de la vostra vida'; ah, i que ningú s'escaquegi: fer una casa-pati implica proposar una idea clara de pati... fins i tot quan l'enunciat de l'exercici sembla evocar sí o sí a la necessitat d'acabar petant en els patis (eteris) per escultures dels projectes Miesiànics...]
[1]
[2]
[3]
[4]
[5]
[6]
[7]
[8]
[9]
[10]
[11]
[12]
[Werner Blaser, 'Patios, 5000 años de evolución', ed. Gustavo Gili]