La
Mediateca de Sendai (1995-2001) de Toyo Ito és un excel·lent exemple de biblioteca vertical contemporània, que s'allunya de models històrics recurrents i apunta cap a nous camins per a les biblioteques del futur. Se'n poden destacar els següents punts: a) plantes diàfanes amb nuclis-troncs, que varien lleugerament la posició a cada nivell, i que contenen estructura, instal·lacions i connexions verticals, b) diferents alçades entre forjats, generant diferents potencials d'ús c) espais no pensats només per la lectura de llibres, com zones de música, zones per ordinadors, etc.
L'edifici té el valor afegit de dur a terme, de forma excel·lent, una idea de partida molt potent -plans horitzontals no equidistants suportats per uns troncs arquejats- ja no de díficil execució, que també, sinó de dubtós èxit final, ja que els 'troncs' tenien molts requisits tècnics difícils de compatibilitzar, com l'estructura permanentment excèntrica, l'efecte lluerna vs. la necessitat talla-foc, l'inclusió de les escales i els ascensors, etc.
[m'atreveixo a dir que, a diferència de les
biblioteques no costruïdes d'en Koolhaas, aquest edifici no ha esdevingut un referent arquitectònic de primer ordre, però no per això deixa de ser menys interessant; fa uns 4 anys vaig quedar-me prendat d'aquesta mediateca gràcies a un reportatge emès al programa del 33 anomenat '
Arquitectures' (és possible que a la biblioteca de l'escola tinguin el DVD), val molt la pena veure'l; també és molt aconsellable aquest
llibre de l'editorial Actar]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada