-Poseu gent a les vostres 10 cases!
(això és el què us proposava el darrer dia comentant els vostres treballs a classe)
Mireu cadascuna de les persones que apareixen a les imatges de sota i fixeu-vos en el què fan, en els objectes que les acompanyen, i en els mobles, i les finestres, i els murs. I amb la llum.
I fixeu-vos en l'arquitectura des de la vivència de cada persona -la gent és el centre!-. I quan ho hàgiu fet, torneu a les vostres 10 cases i imagineu-hi gent. I possibiliteu, mitjançant la vostra arquitectura -les vostres decisions, al cap i a la fi- que la gent hi pugui viure bé -i com vulgui-. Com els de les fotos de sota...
[amb paciència perdeu-vos pels enllaços que acompanyen les imatges, hi ha algunes perles amagades i, sobretot, moltes més imatges i... molta gent]
[finalment la propera, i darrera, sessió del curs serà el dilluns dia 3 -una setmana abans de l'entrega final-, ja us enviaré convocatòria; treballeu fort!]
[Ryue Nishizawa (SANAA), Moriyama House, Tokyo, Japan, 2005]
Si algú té la paciència de rebuscar en els antics posts del bloc veurà que el primer que vaig publicar (octubre de 2010) té el mateix títol que aquest.
Dos anys després d'aquella sessió -ja massa llunyana- que descriu aquell primer article, hem repetit l'experiència a classe, i cadascun dels nous 20 alumnes -benvinguts al curs!- ha explicat allò que creia més rellevant d'un projecte, assignat per mi, durant només 2-3 minuts, mitjançant 2 imatges (un plànol i una fotografia) de l'obra.
La selecció de projectes és molt variada i, de fet, cada obra (totes construïdes) no és més que una excusa per posar sobre la taula aproximacions molt diverses a l'arquitectura i, sobretot, als processos (múltiples) que li'n són propis.
[les imatges de sota formen part de la selecció feta pels propis alumnes; clicant als enllaços dels peus de foto podreu ampliar informació de cada obra]
[que l'arrencada de curs sigui intensa està a les vostres mans; el proper dimecres serà un dia important pel projecte que teniu entre mans; recordeu: 3 A3 (entorn, matèria/sistemes i programa/distribució) collage en paper (i foto JPG) i una maqueta útil (de treball); treballeu molt]
No tinc cap obsessió per l'arquitectura japonesa. Però darrerament el descobriment d'arquitectures destacables provinents del país nipó ha estat una constant: arquitectures exquisidament dibuixades (Ishigami, Igarashi, Atelier Bow-Wow), arquitectures de gruix conceptual (Nishizawa), arquitectures sense complexos (Fujimoto) i algunes obres mestres (1, 2, 3, 4, 5) i tants d'altres noms propis (Ito, SANAA, Hasegawa, Tezuka, Kondo, Ban, Kishi, etc.).
Avui us presento -a tots aquells qui no els coneixeu- el (meu) darrer descobriment japonès: Ikimono Architects. Costa dir què tenen 'aquests' que no tinguin ja els 'altres'. Potser res que no haguéssim vist ja abans. Una arquitectura on el que no es construeix -aire- és quasi més important que el què es construeix. Una arquitectura lleugera i descarada -que perd força en uns interiors sovint excessivament anodins (potser en això tampoc són pioners)-.
[dels seus edificis jo en destacaria l'Airy House i l'Atelier Tenjinyama; a aquesta obra pertany el primer dels dos vídeos que publico, que mostra un dels millors moments del vidre en l'arquitectura (per mi)...]
[reprenem dimecres les correccions que teníem pendents de cara a l'entrega final prevista pel dia 12 de juny; porteu material evolucionat des de les darreres sessions; les correccions seran en paper]
.JPG)
