Aquesta selecció, possiblement massa breu, d'agregacions d'habitatges adossats presenta 4 projectes en els quals la diferència ve més marcada per allò que no es construeix que per l'espai edificat, ja sigui a través d'un 'hivernacle' d'accés en el primer cas, ja sigui a través de dos patis en el segon o, en el tercer, de deixar el 50% del volum edificable com a interstici buit perquè el futur propietari construeixi allò que cregui com cregui i, segurament, quan pugui. En el quart, que també edifica només la meitat de la parcel·la, s'aconsegueix trencar amb l'aspecte continu i homogeni -habitualment associat a una certa impersonalitat, inherent en les grans promocions d'habitatges- a través de petites variacions en la disposició dels terrats i la coberta a una aigua de cada habitatge.
[a la xerrada que vaig donar a classe no hi apareixia el tercer exemple, de Quinta de Monroy, Iquique, Xile, de l'estudi
Elemental Chile, però em sembla que és un exemple excepcional d'una actitud, molt propera a la filosofia típicament
lacatoniana, que mai defuig la vessant social que cal exigir en l'exercici de l'arquitectura]
[aquests habitatges van formar part d'una
exposició del Moma,
Small Scale Big Change: New Architectures of Social Engagement, que es pot seguir a través d'aquest
web o del magnífic
llibre càtaleg de l'exposició]
[he sentit dir que els habitatges de Elemental -Alejandro Aravena- són
copiats d'un altre projecte. No conec la història, i per tant ni ho afirmo ni ho desmenteixo, i tampoc sé si aquest -el de copiar- és un fet reprovable en l'arquitectura; allà queda la dada i qui vulgui aprofundir-hi que estiri fils de la xarxa...]
.jpeg){kind=spacer}
