Potser aquesta obra és massa perfecte per ser excepcional.
Des de fora, el mur negre, alt, amb les portes negres. I les ombres negres.
Ja dins, el corredor, negre, subratlla la llum blanca de les portes intercalades a banda i banda -mai cara a cara.
La transició (negra) s'acaba de cop. Rere la porta un món a part. De fulles i flors -i gent. Tot aixafat per un porxo molt baix, negre, amb un banc corregut, negre, a tot el perímetre, i un escampall de taules. I una coberta, negra, tan inclinada que és façana. Amb els arbres del jardí de fora com a teló de fons.
I de vegades hi plou. Molt.
La
materialitat integral (negra) d'aquesta obra és imprescindible.
El pavelló és, per encàrrec, reversible. Amb una carcassa de
pòrtics de fusta molt seguits, amb escairades de secció ajustada, estabilitzats amb panells de fusta (verticals, horitzontals i inclinats) revestits amb
tela de sac untada amb una pintura polimèrica, negra.
Potser un punt s'escapa de la perfecció: els
camins sinuosos sobre la gespa que condueixen a l'espectador des dels jardins de fora cap a les portes d'entrada (negres).
Potser sí que l'obra és excepcional.
[
Zumthor és una de les portes que necessàriament cal obrir ja a segon; dimecres 'seguirem' amb les maquetes, plànols i, espero que definitivament, perspectives i altres dibuixos]
