marquise do Ibirapuera [Oscar Niemeyer]

28.000 metres quadrats de porxo, a Sao Paulo.

Sens dubte un dels espais públics 'dissenyats' més impressionants i amb més vida que he visitat, efervescent un diumenge a la tarda, amb milers de persones en moviment (mercats, skaters, etc.) i espai buit, metafísic -molt SANAA-, un dilluns al migdia.

La marquesina gegantíssima -mai la veus sencera- t'entra al parc sense adonar-te'n, amb sorprenent naturalitat -a Sao Paulo la ciutat canvia molt ràpid, només cal caminar.
La gran coberta, a pesar del seu calibre, sinuosa en planta i en secció, emmarca el parc miris on miris, convertint-lo en una escletxa horitzontal verda extremadament lluminosa. Sota la pesada llosa, amb pilars més separats del previsible (llums de més de 10 metres), la ciutat hi bull -mai tants crits m'han semblat tan imprescindibles!

Passejant per Ibirapuera aquesta pèrgola 'sense autor' em va impressionar... només la vista d'ocell contemporània (el google maps) i la certificació definitiva (wikipèdia) m'han aclarit que aquí hi havia un autor, que més d'un cop la va encertar -100 anys donen per molt...
Al Parc d'Ibirapuera hi conviuen tres obres (tripolars?) d'Oscar Niemeyer, la marquesina infinita, insuperable, el museu d'art contemporani, amb alguns bons moments (quasi Lacatonians), i l'auditori de la llengua vermella, que no hi ha per on agafar-lo, ni per fora ni per dins -disculpeu els incondicionals, si és que hi sou.

[vaig parlar d'aquesta obra comentant el projecte de la Marta G., dilluns passat; és un objecte colateral respecte la temàtica del curs, però em va semblar tan bo in situ que es val un post al blog; a Sao Paulo, on vaig estar fa un parell de mesos, vaig visitar alguns edificis excepcionals de Lina Bo Bardi i Vilanova Artigas, i la ciutat en sí em va entusiasmar... potser trobaré moments per anar penjant material d'aquestes memorables visites]

[Oscar Niemeyer, marquise do Ibirapuera, Sao Paulo, Brasil, 1954]

  

Marquise do Parque do Ibirapuera, São Paulo, Brazil from Pedro Kok on Vimeo.

Serpentine Gallery Pavilion 2011 [Peter Zumthor]

Potser aquesta obra és massa perfecte per ser excepcional.

Des de fora, el mur negre, alt, amb les portes negres. I les ombres negres.
Ja dins, el corredor, negre, subratlla la llum blanca de les portes intercalades a banda i banda -mai cara a cara.
La transició (negra) s'acaba de cop. Rere la porta un món a part. De fulles i flors -i gent. Tot aixafat per un porxo molt baix, negre, amb un banc corregut, negre, a tot el perímetre, i un escampall de taules. I una coberta, negra, tan inclinada que és façana. Amb els arbres del jardí de fora com a teló de fons.

I de vegades hi plou. Molt.

La materialitat integral (negra) d'aquesta obra és imprescindible.
El pavelló és, per encàrrec, reversible. Amb una carcassa de pòrtics de fusta molt seguits, amb escairades de secció ajustada, estabilitzats amb panells de fusta (verticals, horitzontals i inclinats) revestits amb tela de sac untada amb una pintura polimèrica, negra.

Potser un punt s'escapa de la perfecció: els camins sinuosos sobre la gespa que condueixen a l'espectador des dels jardins de fora cap a les portes d'entrada (negres).

Potser sí que l'obra és excepcional.

[Zumthor és una de les portes que necessàriament cal obrir ja a segon; dimecres 'seguirem' amb les maquetes, plànols i, espero que definitivament, perspectives i altres dibuixos]

[Peter Zumthor, Serpentine Gallery Pavilion, London, UK, 2011]

 

Souto de Moura: casa en una runa [rehabilitació espai d'art V]

Fa uns anys l'arquitectura de Souto de Moura era un dels meus principals referents.

La petita casa en unes runes a Geres, que us vaig explicar fa un parell de setmanes a classe, és una de les joies que recollia una monografia molt lleugera de GG, un dels meus primers 3 llibres d'arquitectura (1, 2, 3).

El tancament de vidre, d'especejat vertical, que s'obre de bat a bat, magníficament flanquejat a banda i banda pels dos extrems de la paret gruixudíssima de pedra i rematat superiorment pel cantell del forjat de formigó, és, encara ara per mi, el millor moment de l'obra. La tensió compositiva entre la runa, el forjat (horitzontal) i el vidre (vertical) proposen una relació exemplar entre la preexistència i l'afegit.
Amb el pas del temps, el mur interior i el pilar, que separen el dormitori i la sala, em semblen millorables. Però ja m'agradaria anar a passar els caps de setmana en aquest refugi...

Souto de Moura té algunes obres excel·lents: la reconversió del seu propi mercat i l'estadi de futbol, a Braga i algunes de les seves cases (Mies + Coderch) primerenques, entre d'altres.

[encara tinc pendents alguns articles monogràfics sobre les obres que us he explicat recentment a classe; durant els propers dies, a mesura que pugui, les aniré publicant; respecte el dibuix que heu de portar de la planta de la vostra proposta amb gent, per aquí podeu trobar la referència que us he comentat de Renzo Piano]

[Eduardo Souto de Moura, recuperació d'una runa a Geres, Portugal, 1980]

[Eduardo Souto de Moura, recuperació d'una runa a Geres, Portugal, 1980]

[Eduardo Souto de Moura, recuperació d'una runa a Geres, Portugal, 1980]

[Eduardo Souto de Moura, recuperació d'una runa a Geres, Portugal, 1980]

'Buit, ple. La ciutat arítmica' [documental]

Fa uns mesos vaig publicar al blog un article sobre el BlocOnze de Can Batlló. Aquesta nit TV3 ha emès un reportatge molt aconsellable titulat 'Buit, ple. La ciutat arítmica'. Can Batlló n'era un dels protagonistes -hi intervenen historiadors, economistes, comerciants, una arquitecta i... cap polític-.

Quan tingueu una estona val la pena mirar-lo -ho podeu fer en aquest enllaç-. Toca de ple qüestions i reflexions imprescindibles pels arquitectes avui (i aquí). -tot i que el reportatge omet algun dels usos més preocupants (i tapats) que tenen lloc en aquestes grans peces industrials abandonades o en desús inserides en el teixit urbà...  

[aquesta setmana ja no farem més sessions al taller; dilluns 10 hi ha l'entrega final i dimecres 12 hi ha una sessió de cloenda del curs; ja us enviaré un mail explicant-vos el què; treballeu fort en aquest decisiu tram final!]

[documental 'Buit, ple. La ciutat arítmica', de Montserrat Besses, TV3, 2013]

Rivers and Tides III [Andy Goldsworthy]

Tanco amb aquests vídeos la trilogia de posts sobre 'Rivers and Tides', d'Andy Goldsworthy.

[qui no ho hagi fet encara, que és miri la pel·lícula sencera (1, 2); bona feina de cara a l'entrega de dilluns!]

[Andy Goldsworthy, Tilberthwaite Touchstone Fold]

Rivers and Tides II [Andy Goldsworthy]

Fa uns dies vaig publicar les 3 primeres parts, de 9, del documental 'Rivers and Tides', d'Andy Goldsworthy.
Avui us presento la segona entrega amb les tres parts centrals de la pel·lícula. -impressionant com les anteriors!-

[imprescindible]

[Andy Goldsworthy a 'Rivers and Tides', 2001]

VII Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba [guanyador]

Divendres passat es va atorgar el 'VII Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba' al projecte de restauració del paratge Tudela-Culip (Club Med) al Parc Natural del Cap De Creus de l'arquitecte Martí Franch i el mestre d'obra Ton Ardèvol.

[no he visitat l'obra -ni abans ni després de l'actuació- però, veient la documentació que acompanya la descripció del projecte, no puc evitar de dir, i espero no ferir sensibilitats, que l'escampall de casetes pre-existents (una mica 'europan') que surten en alguna imatge em sembla conservable -i algú va decidir enderrocar-lo totalment...-; però potser hi havien raons de pes per fer el que es va fer; i el resultat final -necessita una mica de temps perquè s'embruti!- sembla destacable, massa purità, potser; si algun dia hi vaig prometo ampliar informació amb més arguments]

[un lector del bloc em passa aquest enllaç amb un article d'en Xavier Monteys, de fa més d'un any, sobre la restauració del Club Med; imprescindible llegir-lo]

[Martí Franch i Ton Ardèvol, restauració del Club Med al Cap de Creus, Girona, 2010]

Projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Med) al Parc Natural del Cap de Creus from ielei Producció Audiovisual on Vimeo.

land art, etc. [Taller Vertical ESARQ I]

Com a resum de la sessió que hem dut a terme avui -dia d'arrencada del taller- i sense massa preàmbuls publico el llistat (eclèctic, parcial i incomplet) d'obres i artistes -entre ells arquitectes i paisatgistes- que han aparegut a les xerrades.

[podeu trobar informació de la magnífica instal·lació 'Fabricacions' al MACBA dels MVRDV en aquest enllaç; ah, tal i com ja hem comentat, és més que aconsellable que us perdeu una bona estona en el món d'Andy Goldsworthy, concretament, visualitzant la pel·lícula 'Rivers and Tides' (dividida en 9 parts en aquest canal de youtube); ens veiem demà al matí a la Font del Cuento al Parc del Guinardó]

[Michel Corajoud, le quais de Bordeaux, França, 2006]

[SANAA, field party, Japan?, 2002]

[Denis Oppenheim, Annual Ring, 1968]

[Christo and Jeanne-Claude, the umbrellas, Japan-USA, 1984-91]

[Agnes Denes, Wheatfield - A Confrontation, Manhattan, New York, 1982]

[RO&AD Architecten, Moses Bridge, Halsteren, Holanda, 2011]

[Toni Gironès, passanelles, Cadaqués, 1996-2010]

[Olafur Eliasson, waterfalls, New York, 2008]

[Andy Goldsworthy, 22.5 Screen, 1998]

[Jacques Simon, 2008?]

[Donald Judd, Chinati Foundation, Marfa, Texas, 1984]

[Felice Varini, Sept droites pour cinq triangles, 2006]

[Robert Smithson, Spiral Jetty, 1970]