poliesportiu a La Roca [projectes estudiants XIII]

Avui fa 2 anys que va néixer aquest blog.
Tal i com explico a l'escrit de presentació, a la part superior de la columna de la dreta, el blog va néixer com a complement del curs de projectes (de 2on, quadrimestres 3 i 4). Aquesta segueix sent avui la seva raó de ser.

Ara, 2 anys (i 220 posts) després, tot just fa quatre dies, el blog ha rebut el visitant número 100.000 (75.000 al darrer any) -Déu ni do!-, per celebrar aquesta doble efemèride no trobo millor manera que publicar una síntesis dels treballs dels meus alumnes del darrer quadrimestre del curs passat -es tractava  de projectar un poliesportiu a la Roca del Vallès-. El resultat conjunt penso que va ser destacable, i més tenint en compte la dificultat de l'enunciat. (l'ordre de les làmines és alfabètic, excepte el projecte de la portada que és el més reeixit, i el que va rebre la millor nota)

[tenir més i més visites al blog no és el meu objectiu -però no deixa de confortar tenir-ne tantes!-; i és motivant saber que alguns (alumnes, ex-alumnes, companys, etc.) esperen amb ganes els nous posts... i em renyen si el ritme defalleix -no és el ritme, sóc jo!-]

[en fi, us convido a fer una ullada al 'magazín' de sota amb els 25 projectes; i, per acabar, no puc sinó agrair-vos a tots (sobretot als alumnes i ex-alumnes) l'atenció que presteu al què mostro i explico, desitjant (realment) que us segueixi interessant; MOLTES GRÀCIES A TOTS!!]

Open publication - Free publishing - More equipament

algunes obres [poliesportiu VIII]

A les darreres sessions han aparegut per classe algunes obres interessants i molt heterogènies, aquí en teniu les referències: a) l'excel·lent i austera capella de Santa Maria dos Anjos (1978), de Lina Bo Bardi -arquitecta visionaria post-racionalista imprescindible-, b) la pista coberta a Palafolls (2007), d'Alcolea+Tárrago -obra de destacable precisió i contundència formal, amb algun interrogant inclòs-, c) tres poliesportius a Valladolid, Simancas i Madrigal de las Altas Torres (1991), d'Ábalos & Herreros -una de les millors obres d'aquest duet ja separat-, d) la Hípica Zenotz d'Ultzama (2009), de Patxi Mangado -per mi la millor obra del navarrès-, i  e) l'òpera de Cardiff (1994), de d'OMA -una boutade molt suggeridora d'en Koolhaas-.

[posades una rera l'altra, la selecció és molt bona; aprofundiu en cadascuna de les obres i seguiu avançant amb el projecte -us queden 10 dies per entregar-; la setmana que ve no és clau (només) pel projecte... és clau pel curs; bon cap de setmana i treballeu fort que comencen a haver-hi propostes interessants]

[Lina Bo Bardi, Capella de Santa Maria dos Anjos, Sao Paulo, Brasil, 1978]

[Alcolea+Tárrago, pista coberta a Palafolls, Catalunya, 2009]

[Ábalos & Herreros, tres poliesportius a Castella-Lleó, 1991]

[Patxi Mangado, Hípica Zenotz, Ultzama, Navarra, 2009]

[OMA, òpera a Cardiff, Gal·les, 1994]

Herzog & de Meuron: Ricola I [poliesportiu VII]

Hi ha arquitectures difícils d'explicar.
Arquitectures que (potser) no es poden entendre -i menys quan tens 20 anys-. Arquitectures allunyades de la funció i del confort. I del moviment de les persones. I de l'estratègia. I de la construcció...

El primer edifici dels Herzog & de Meuron per Ricola (1987), a Laufen, transcendeix els paràmetres més racionals de l'arquitectura i es situa en camps més propis de l'art, com la bellesa i el sublim. Composició pura i (molts) intangibles.

L'edifici, però, també permet una lectura més tranquil·la: a) magatzem industrial, b) revestiment de panells d'Eternit sobre subestructura de llistons de fusta, de densitat creixent a mesura que ens acostem a la base, c) sòcol de formigó d'alçada variable absorbint el desnivell topogràfic, d) coronament impecablement lleuger -que mostra de fons la xapa d'acer sense revestir-, e) portes de xapa emmarcades amb volums sortints de formigó f) referències vernacles a l'arquitectura dels pallers de la zona, i g) contrast imponent natura/artifici amb la roca del fons de la parcel·la...

Us preguntareu, amb raó, què hi pintava aquest edifici en la meva xerrada sobre poliesportius. La resposta (simplificada) és clara: és un projecte de façana. Una façana ha de ser projecte, i en el vostre poliesportiu -i en qualsevol dels altres vostres edificis- heu d'arribar al fons amb la proposta de la façana, encara que sigui a remolc d'altres paràmetres més racionals previs, però us heu de mullar.
És molt difícil aprofundir de debò en l'arquitectura de les façanes -i realment és un punt que sempre marca la diferència-. Herzog & de Meuron entre el 1985 i el 1998 varen ser uns referents en aquest ofici. Els millors.-no deixeu de donar un cop d'ull en el llibre del darrer enllaç... quan el torni a la biblioteca, és clar-

[vaig visitar aquest edifici l'any 2000, saltant una tanca de protecció -actitud molt poc suïssa per cert-; i encara ara em segueix produint una mena d'atracció fatal... la sensació de que alguna cosa se'm segueix escapant sempre m'acompanya quan el remiro... i que duri!]

[feu una bona apretada per l'entrega de dimecres; afronteu tots els arguments del projecte; com sempre porteu versió paper (A3) i les làmines en JPG; sigueu puntuals]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987]

[Herzog & de Meuron, storage building for Ricola, Laufen, Suïssa, 1987/ ® Margheritta Spiluttini ]

dos pavellons: Premià de Dalt i Banyoles [poliesportiu VI]

Durant els anys noranta, a Catalunya, es van construir força poliesportius en localitats escampades per tot el territori. L'èxit arquitectònic d'aquells edificis va ser divers i, com us vaig dir a classe, tot i haver-los viscut com a usuari gairebé tots, al cap dels anys em costa recordar-ne d'especialment valuosos. Potser el de Montgat -objecte d'un post recent-, juntament amb els dos que us presento en aquest article: el de Banyoles, d'Esteve Bonell i Josep Maria Gil, de 1992, i el de Premià de Dalt, de Manuel Brullet i Alfonso de Luna, de 1994.

De l'edifici de Banyoles, molt més expressiu que els seus contemporanis, en destacaria la volumetria contundent de dents de serra, amb clares ressonàncies industrials i també a Alvar Aalto, i la encertada proporció -desproporció de fet- del finestral corregut 'aixafat' per les tres carcasses de la coberta.

L'edifici de Brullet i de Luna, del qual en recordava (20 anys després) el finestral obert al mar magníficament calibrat interiorment per una secció impecable, té bons moments però esdevé un catàleg excessiu de tots els tics de l'arquitectura catalana de l'època (olímpica i post-olímpica), una arquitectura amb molt d'ofici però sovint de resultat excessivament anodí: obra vista peti qui peti, volums insulsos, baranes refinades, gestos i més gestos, -fixeu-vos sinó amb la imatge central de la sala, amb sis(!) entrades de llum diferents, algunes possiblement prescindibles-...

[us deia a classe que no sabia exactament perquè els poliesportius (catalans recents) em semblaven edificis que en comptats casos excel·lien en la seva arquitectura -i excel·lir vol dir 'tot bé'!-; un dels possibles motius causants d'aquest balanç (massa) pessimista em temo que és l'arquitectura dels sostres: elements de gran presència en la sala i que sovint no són tractats amb la importància que mereixen... mireu el de Banyoles, la foto interior... i és un dels 'millors' casos]

[agraeixo a l'arquitecte Ll. Vallribera que em recordés la referència exacta del poliesportiu de Premià via Facebook; gràcies!]

[Esteve Bonell i Josep Mª Gil, Pavelló Esportiu i Taller de Rem, Banyoles, 1992]

[Esteve Bonell i Josep Mª Gil, Pavelló Esportiu i Taller de Rem, Banyoles, 1992] 

[Esteve Bonell i Josep Mª Gil, Pavelló Esportiu i Taller de Rem, Banyoles, 1992] 

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

Robert Brufau: 'Estructures' [poliesportiu V]

Sense massa preàmbuls publico una selecció d'algunes de les moltíssimes imatges de les xerrades sobre estructures que ens va fer el Robert Brufau les passades setmanes.

[Félix Candela, 'paraguas']

[Jean Prouvé, palau de congressos de Grenoble, França, 1968]

[Mies Van der Rohe, Crown Hall, Chicago, 1956]

[Heino Engel, 'Sistemas de estructuras', GG] 

[Cèsar Martinell, Celler del Pinell de Brai, Tarragona, 1917]

[Alvaro Siza Vieira, Pavelló Expo Lisboa 98, 1997]

[Norman Foster, Sainsbury Centre, Norwich, UK, 1978]

[Eduardo Souto de Moura i Alvaro Siza, Serpentine Pavilion, London, 2005]

[Matthew Nowicki, Dorton Arena, Raleigh, USA, 1950]

[pont amb bigues Pratt]

[pont amb bigues K]

[pont amb bigues Fink]

[Frei Otto, pavelló Expo Montreal, 1967]

[Buckminister Fuller, pavelló Expo Montreal, 1967]

[varis tipus de encavallades]

[Joao Batista Vilanova Artigas, escola d'arquitectura, Sao Paulo, 1968]

Gallego/Fernández i Riera Gutiérrez Associats: escola i pavelló a Montgat [poliesportiu IV]

Després del projecte d'H&d'M del darrer post, avui us presento un altre dels poliesportius que vaig explicar amb més deteniment el dimecres passat: el pavelló i escola de Montgat, obra conjunta de dues ex-parelles arquitectòniques -avui ja separades- formades per Moisés Gallego i Franc Fernández, i per Pere Riera i Josep Mª Gutiérrez.

De nou, el projecte es pot interpretar quasi íntegrament mitjançant la secció: 1) l'edifici s'adapta perfectament a la forta pendent del solar, 2) un carrer central el divideix en dues parts i hi dóna accés, 3) l'escola es situa a la part alta, i té un pis més sobre el nivell de l'entrada, 4) el pavelló, extremadament baixet al carrer, té la pista un nivell per sota d'aquest, 5) un gran finestral obre la pista al mar.

Hi ha altres tres punts rellevants en l'anàlisi d'aquesta obra: a) la magnífica estructura porticada de formigó que controla tota la composició de les façanes, b) les encavallades situades a l'exterior de la coberta alleugerint molt el volum real de l'edifici i c) el gran finestral a est protegit amb lames... horitzontals (!?).

[durant més de 25 anys, gràcies al bàsquet, vaig voltar per (quasi) tots els poliesportius del país i aquest de Montgat és dels que em semblen més destacables i identificables, juntament amb algun dels d'en Bonell i companyia (Banyoles, Salou, etc.)]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

Herzog & de Meuron: Pfaffenholz Sports Centre [poliesportiu III]

Aquesta potser no és una de les millors obres d'Herzog & de Meuron, però és una de les que més m'ha impressionat de totes les que he visitat (la majoria d'elles dels anys 80 i 90, la millor època dels H&d'M per mi). Es tracta del pavelló de la zona esportiva de Pfaffenholz, a Saint Louis, ciutat enganxada a Basilea. Un projecte gens complex però amb moments molt brillants, on es treu molt partit dels (pocs?) elements que un té sobre la taula quan projecta un poliesportiu.

Mireu la secció transversal, llegiu-la, i entendreu l'edifici. D'esquerra a dreta: 1) un volum baix, que alberga la 'maquinària' programàtica de gra petit del pavelló (vestidors, serveis, etc.), amb un porxo que recull l'accés principal de l'edifici; 2) una pista poliesportiva (blava) lleugerament soterrada rodejada per un deambulatori perimetral, situat a nivell de l'entrada, sense grades, separat de la pista per una estructura excelsa de pilars inclinats de formigó en forma de V; al costat oposat a l'accés, on l'edifici agafa més alçada, el deambulatori  s'obre majestuosament, però sense perdre la bona proporció, al camp de futbol (exterior) i a la pista d'atletisme (blava) a través d'un finestral corregut (d'orientació nord-est).

Els dos cossos que composen l'edifici estan treballats, de manera prou correcta, amb dos materials molt diferents: a) el volum baix, amb formigó serigrafiat -l'efecte repetitiu és semblant al de les males textures de les males renderitzacions...- i b) el volum més alt, amb una façana ventilada de vidre negre (també) serigrafiat amb la textura de l'aïllament interior (foto 7). La part exterior menys reeixida -per mi- la trobem en la definició dels testers de l'edifici, on el porxo s'acaba de soca arrel i el volum baix és tallat en sec i pintat d'un gris (plàstic) incomprensible. El volum negre que conté la pista, el més alt, per contra, manté la sobrietat en les quatre façanes.

[referències: monografia, El Croquis, reportatge de M. Spiluttini]

[deia al principi -i així ho vaig comentar a classe- que aquest és un dels edificis d'H&d'M que més m'han impressionat; és possible que aquesta (sobre)impressió sigui contextual... per 4 joves (H)arquitectes, d'entre 25 i 27 anys, acabats de llicenciar, colar-se (pels vestidors de doble porta) a un edifici suís (!) i trobar-se de cop dins d'aquella catedral de l'esport, fosca, molt fosca, amb aquella finestra llunyana per on s'entreveia la gespa verdíssima del camp exterior, ens va impressionar i... ens va fer callar de cop, com aquell qui entra en una església i inconscientment abaixa el to de veu; hi ha arquitectures que no necessiten llibret d'instruccions...]  

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre] 

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre] 

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ + El Croquis]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ + El Croquis]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre] 

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre] 

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/  ® Margheritta Spiluttini ] 

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]  

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ + El Croquis]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]  

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]  

['Herzog & de Meuron 1989-1991', ed. Birkhauser Verlage A.G., 1999, ISBN 978-3-7643-5187-8]

[Harquitectes al Pfaffenholz, viatge a Suïssa, 2000]