29 d’abr. 2011

varis projectes [biblioteques XII]

Us passo la llista d'algunes, de les moltes, referències que vaig donar a les correccions del passat dimecres.

[cada imatge té un enllaç des d'on pot trobar informació, més o menys complerta, del projecte; si algú en troba a faltar alguna que m'ho comenti, via comentari al post o via mail]


[Lacaton-Vassal, Escola d'Arquitectura de Nantes, 2009]

[SANAA, museu Louvre-lens, Lens, França, 2005-]

[Foster and Partners, Carré d'Art, Nîmes, 1984-93]

[David Chipperfield, biblioteca a Des Moines, USA, 2001-06]

[Herzog & de Meuron, Magatzem Ricola, Mulhaus-Brunnstatt, França, 1993]

[Josep Llinàs, biblioteca Jaume Fuster, Barcelona, 200-05]

[Abalos-Herreros, Casa Mora, Cádiz, 2000-03]

[Picado-de Blas, llar d'infants a Arganda del Rey , Madrid, 2008]

[Mansilla-Tuñón, Ayuntamineto de Lalín, Pontevedra, 2004-11]

[Caruso-St. John, Contemporary Nottingham, 2004-2009]

[Kazuyo Sejima & Associates, casa en un hort de pruneres,Tokyo, Japó, 2003]

26 d’abr. 2011

conferència/exposició al COAC [Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans]

El proper dijous 28 d'abril a les 19h00' tindrà lloc un dels actes centrals de l'exposició itinerant 'APROXIMACIONS', amb unes xerrades-express, de 5 minuts, de cadascún dels 15 equips seleccionats (a l'estil Pecha-Kucha), amb un debat final i una festa de cloenda (amb música, etc.). Tothom hi és convidat.
Actualment, i fins el dia 3 de maig, la mostra s'exposa a la seu central del COAC, a la Plaça de la Catedral (alguns recordareu que la mostra i un cicle de 4 xerrades va passar per l'ETSAB el mes de març).
Per altra banda, aprofitant l'acte al COAC també s'ha estrenat el bloc d'APROXIMACIONS, on es publiquen, de forma molt amena, tots els projectes i notícies vinculats a la mostra.

[les xerrades poden ser una excel·lent ocasió per conèixer de primera mà 15 despatxos emergents del panorama català, sense altra cosa en comú que el fet generacional i haver format part de la selecció dels Premis ARQUIA/PROXIMA 2010; el sistema Pecha-Kucha garanteix molt ritme a la sessió (i la festa de cloenda sempre és un argument de pes); com en el cas de les xerrades de l'ETSAB, el representant del meu despatx (Harquitectes) a les xerrades seré jo mateix; als qui us animeu, allà ens veiem!]



[Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans, exposició/conferència, 28 d'abril 2011, COAC]


21 d’abr. 2011

casa A [Ryue Nishizawa]

En les correccions del projecte de la biblioteca vaig fer referència a aquesta obra, que evidentment no és una biblioteca, i que em sembla prou interessant com per a ser publicada al bloc. Es tracta de la Casa A (2004-06), a Tokio, de Ryue Nishizawa (SANAA). Aquesta obra, que no és tant coneguda com la mítica Casa Moriyama, és un excel·lent projecte que integra perfectament la interpretació i aprofitament de la parcel·la -urbana, llarga i estreta- amb l'estructura espaial i material de la casa -sales 'programàtiques', de diferents mides i alçades, interconnectades-.

[podeu trobar aquest projecte molt ben explicat a 'El Croquis 139'; totes les imatges de l'article són d'aquesta publicació]


[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

[Ryue Nishizawa, House A, Tokyo, 2004-06 / + 'El Croquis 139']

20 d’abr. 2011

Premi d'Arquitectura Europea Mies Van der Rohe 2011 [David Chipperfield]

La setmana passada es va donar a conèixer el projecte guanyador del Premi d'Arquitectura Europea Mies Van der Rohe 2011. En aquesta edició el premi ve ser per la brillant remodelació del Neues Museum (1997-2009) de l'arquitecte David Chipperfield.
La Menció Especial Arquitecte Emergent va ser per l'obra Casa Collage (2006-09) dels gironins Bosch.Capdeferro.

[d'ambdós projectes en podeu trobar molta informació a la xarxa; en destaco un article d'Anatxu Zabalescoa a El País , aquest excel·lent  vídeo de l'ABC i aquesta publicació, molt complerta, del Neues Museum al bloc d'Edgar González]


[David Chipperfield, remodelació del Neues Museum, Berlín, 1997-2009]

[Bosch.Capdeferro, Casa Collage, Girona, 2006-09]

12 d’abr. 2011

conferència a l'ETSAB [la Casa Bloc de J. Ll. Sert]

Avui, dimarts 12 d'abril, a les dotze del migdia tindrà lloc la presentació del llibre 'Casa Bloc. Barcelona 1932-1939, 2009' a la Sala d'Actes de l'ETSAB.


11 d’abr. 2011

conferència a l'ESARQ [Lluís Clotet]

Demà, dimarts 12 d'abril, a les quatre de la tarda tindrà lloc una conferència de Lluís Clotet a l'Aula Magna de la UIC.

[podeu llegir una entrevista a Lluís Clotet, carregada de sentit comú arquitectònic, a través d'aquest article d'Arquitectures234] 


10 d’abr. 2011

Toyo Ito: Tama Art University Library [biblioteques XI]

La Tama Art University Library (2007) és, per mi, un dels millors edificis de Toyo Ito. Amb pocs elements polièdricament utilitzats s'aconsegueix un edifici de gran valor arquitectònic: a) els arcs estructurals d'acer recobert de formigó, de clares ressonàncies gòtiques, generen uns espais interiors brutals i són, a la vegada, acabats interiors i elements compositius i 'matèrics' (quasi únics) de façana, b) l'espai interior (parcialment inclinat) té un gran potencial d'ús i és susceptible d'acollir programes diversos (actualment la biblioteca), c) el mobiliari, molt variat, mai desvirtua l'espai, no com passava a la biblioteca de Sou Fujimoto (fixeu-vos que aquí les prestatgeries sempre són més baixes que el punt de vista, 1.50m, per tal de no impedir la percepció global de les sales), d) el mobiliari possibilita infinitat de maneres de gaudir de la biblioteca (llegint, escoltant música, estudiant, en companyia, sol, etc.) i e) a pesar de generar-se tots els espais a partir de la repetició dels arcs de formigó, la biblioteca està plena de racons i ambients molt diversos.

[aquest edifici va 'entrar' a la selecció de la xerrada quasi per casualitat; el vaig retrobar tot buscant informació de la Mediateca de Sendai a 'El Croquis 123'; finalment vaig trobar les fotografies al web d'Iwan Baan (sempre interessant) i em van semblar un material de primer ordre  per la selecció, sobretot per com mostraven la gent utilitzant l'edifici en situacions vivencials molt diverses (llegint, pensant, dormint, etc.)]  


[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + 'El Croquis 123']

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + 'El Croquis 123']

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + 'El Croquis 123']

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + imatges Iwan Baan]

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + imatges Iwan Baan]

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + imatges Iwan Baan]

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + imatges Iwan Baan]

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + imatges Iwan Baan]

[Toyo Ito, Tama Art University Library, 2004-07 / + imatges Iwan Baan]

9 d’abr. 2011

Toyo Ito: Sendai [biblioteques X]

La Mediateca de Sendai (1995-2001) de Toyo Ito és un excel·lent exemple de biblioteca vertical contemporània, que s'allunya de models històrics recurrents i apunta cap a nous camins per a les biblioteques del futur. Se'n poden destacar els següents punts: a) plantes diàfanes amb nuclis-troncs, que varien lleugerament la posició a cada nivell, i que contenen estructura, instal·lacions i connexions verticals, b) diferents alçades entre forjats, generant diferents potencials d'ús c) espais no pensats només per la lectura de llibres, com zones de música, zones per ordinadors, etc.
L'edifici té el valor afegit de dur a terme, de forma excel·lent, una idea de partida molt potent -plans horitzontals no equidistants suportats per uns troncs arquejats- ja no de díficil execució, que també, sinó de dubtós èxit final, ja que els 'troncs' tenien molts requisits tècnics difícils de compatibilitzar, com l'estructura permanentment excèntrica, l'efecte lluerna vs. la necessitat talla-foc, l'inclusió de les escales i els ascensors, etc.

[m'atreveixo a dir que, a diferència de les biblioteques no costruïdes d'en Koolhaas, aquest edifici no ha esdevingut un referent arquitectònic de primer ordre, però no per això deixa de ser menys interessant; fa uns 4 anys vaig quedar-me prendat d'aquesta mediateca gràcies a un reportatge emès al programa del 33 anomenat 'Arquitectures' (és possible que a la biblioteca de l'escola tinguin el DVD), val molt la pena veure'l; també és molt aconsellable aquest llibre de l'editorial Actar]


[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

[Toyo Ito, Mediateca de Sendai, Japó, 1995-2001 / + 'El Croquis 123' ]

5 d’abr. 2011

Sou Fujimoto: Musashino Art University Tokyo [biblioteques IX]

La biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino (2007-10) de Sou Fujimoto, és un projecte suggerent però irregular. Té bons moments però també té punts dèbils. En qualsevol cas és una tipologia de biblioteca que no té referents històrics massa evidents i això la fa excepcional.
La idea d'un únic espai en espiral, creat a partir de les prestatgeries, semblava molt potent a priori però, finalment, l'aparició dels recorreguts transversals (amb ponts penjats en el doble espai!) i l'ús de la prestatgeria protegida per una urna de vidre en façana, han aportat poc al discurs original. Al final, és un projecte que (possiblement) era millor dibuixat i en maqueta que un cop construït. A més, l'abundant presència de prestatgeries soltes enmig de la sala, combinada amb la imatge de les moltíssimes prestageries buides a tots els murs resulta força extranya i dóna una sensació de incomplet (si algun dia els prestatges-paret s'omplen de llibres, cosa poc provable, la cosa millorarà). Possiblement l'espai més suggerent i agradable de la biblioteca és la grada i les zones de taules sense prestatgeries enmig de la sala.

[Sou Fujimoto té projectes molt interessants i, en general, els conceptes inicials, sempre molt potents, els arrossega amb força fins al final; personalment, crec que no és el cas d'aquest edifici, que parteix d'unes idees (i unes imatges) molt suggerents que s'acaben diluïnt en aquest mar de prestatgeries buides o envidriades; si algun dia visito l'edifici potser que canvii d'opinió, o no... (reconec que en veure les imatges d'aquest link les meves teories negatives sobre la façana trontollen)] 


[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / +AV proyectos 34]

[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / +AV proyectos 34]

[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / +AV proyectos 34]

[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / + El Croquis 151]

[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / + El Croquis 151]

[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / + El Croquis 151]

[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / + El Croquis 151]

[Sou Fujimoto, biblioteca de la Universitat d'Art de Musashino, 2007-10 / + El Croquis 151]