Tinc una especial debilitat per aquest projecte de
Josep Miàs -i també per les fotos que en va fer l'
Adrià Goula-, la rehabilitació del Casc Antic de Banyoles.
Miàs el pavimenta amb una catifa contínua (i gens senzilla) de
travertí local -material potser excessivament tou-. I, sobretot, tant en carrerons com en places, hi proposa una sort d'aparicions dels antics recs soterrats, de manera quasi casual però treballadíssima i amb moments molt brillants.
Les peces que ressegueixen els retalls dels canals semblen superficialment
simples però són secretament
complexes, i s'esculpiren (majoritàriament) a mà una per una a partir de grans blocs de pedra. Això sumat a la excessiva varietat de
peces 'estàndards', rectangulars o quadrades -totes múltiples de 15cm-, utilitzades en els trams més 'regulars' de paviments, situa el projecte en l'òrbita més
típicament miasiana -amb
a!- sempre portant les coses al límit, i sovint
sobrepassant-lo...
No hi ha dubte de que l'arquitectura de Miàs -molt esforçada- no deixa a ningú indiferent, i Banyoles sembla que
no és una excepció, però és innegable que molta
gent -i molts
nens- gaudeixen i gaudiran dels indiscutibles bons moments propiciats per aquesta magnífica urbanització.
En arquitectura, per sort, no hi ha una veritat absoluta.
[podeu trobar molt bona informació d'aquest projecte al
Tectónica 30 -d'on eren totes les imatges de la xerrada i bona part de les de sota- i en aquests altres enllaços (
1,
2); i també un bon repertori de fotos de detalls
aquí]
[recordeu d'enviar-me la imatge del primer exercici -
el 'chiringuito'- durant la setmana vinent; els qui no heu vingut a classe informeu-vos-en...; que vagin bé els darrers exàmens i entregues!]
