9 de jul. 2014

prototip RESSÒ, Solar Decathlon 2014 [equip ETSA Vallès]

'Només per diversió'. Així es presenten a la seva pàgina de Facebook els de RESSÒ. Però ens enganyen. No només es diverteixen.

Fa un parell d'anys ja vaig parlar del projecte (e)co (2012) també dut a terme per alumnes de l'ETSAV. I us puc assegurar, amb un cert coneixement de causa, que els Solar Decathlon a l'ETSAV són molt més que una diversió...
Participar-hi és fer un salt mortal (sense retorn) en la formació de l'estudiant d'arquitectura. Madurar de cop. Una aproximació a la realitat impagable. I mil coses més -parleu amb qualsevol dels qui hi hagin participat!-. Ah, i una de les diferències amb l'escola de Barcelona (ETSAB).

El projecte d'aquest any, el prototip RESSÒ, és molt bo (Bardi) -buff, no ho he pogut evitar-... deia que és molt bo i té un valor afegit brutal: l'edifici es desmuntarà i es reconstruirà definitivament a Rubí com a equipament cívic.

De moment, i encara no ha acabat el certamen, el RESSÒ ja ha guanyat el meritori Primer Premi en 'Arquitectura' i el tercer en 'Urbanisme'.

Enhorabona a tot l'equip!!

[imprescindible mirar-se els vídeos de sota -on expliquen profusament el projecte- i perdre's una estona per la web, especialment en la galeria de fotos]


[equip ETSA Vallès, prototip RESSÒ, Solar Decathlon 2014, Versailles]

[equip ETSA Vallès, prototip RESSÒ, Solar Decathlon 2014, Versailles]

[equip ETSA Vallès, prototip RESSÒ, Solar Decathlon 2014, Versailles]

[equip ETSA Vallès, prototip RESSÒ, Solar Decathlon 2014, Versailles]

[equip ETSA Vallès, prototip RESSÒ, Solar Decathlon 2014, Versailles]




[equip ETSA Vallès, prototip RESSÒ, Solar Decathlon 2014, Versailles]

6 comentaris:

  1. Em temo és fácil establir criteris sobre qué fa madurar un estudiant d'arquitectura desde l'apoltronament i comoditat d'un blog.
    Això és el que diferencia l'escola de Barcelona i la del Vallès ( on els professors s'embruten les mans)
    Us deixo una bonica imatge d'Yves Klein, "Jumping into the Void" http://contraindicaciones.net/2009/08/salto-al-vacio.html . Com de Molina va comentar en una visita recent a l'etsab mostrant la foto: " ningú no salta si no té un bon coixí sota"
    La meva sincera enhorabona al coixí de professors que ha fet possible aquest projecte.

    Salut i bones vacances

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és la comoditat de l'ordinador de casa la que posa fàcil comentar sobre una realitat que es desconeix

      Elimina
    2. Anònims -doncs imagino que sou dues persones diferents-,
      prenc nota dels vostres afilats comentaris -ja era hora de que algú (em) fotés canya al blog... -temps enrere el Coque Claret, un dels 'professors coixí' del Solar, em deia que s'estranyava de que no hi hagués més participació i debat, essent un blog dirigit a estudiants...

      Igualment traslladaré l'enhorabona de part teva, Anònim 1er, al meu company de taula a l'estudi i soci: un altre dels professors coixí de l'ETSAV -escola on, per cert, vaig estudiar-, tot i que no crec que comparteixi especialment aquesta funció de 'coixí' que li assignes: en contra del que (dius que) va dir l'admirat Santiago de Molina, crec que sovint la nostra professió exigeix salts al buit sense res que pari el cop si caus -i cal caure!-. I potser només així es madura, durant i després de la carrera. -i és cert que aquest blog (d'elaboració apoltronadament nocturna) té poc a veure amb aquests moments culminants de l'aprenentatge... però tampoc crec que resti al pol oposat.

      Merci pels comentaris i salut!

      Elimina
    3. Bastant lluny de la comoditat de l'ordinador de casa (per sort). I bastant a prop de la incomoditat (per desgràcia) de formar part de l'escola de bcn i veure que arribes al final de la teva estada a l'etsab i aquí mai passa res interessant...
      Res més lluny d'un comentari agitador d'algú que va apendre a la 2.1 la força del treballa,treballa, treballa; cultivar l'esperit crític com per cantar-li la canya a en Zumthor -si cal-; i no esperar assegut.
      No es pot esperar menys de professors que ens han inculcat tant lloables principis. Potser ens falta a tots ( professors i alumnes) fer algun salt i caure. Veurem que passa el proper curs.

      Amb els millors desitjos
      anònim 1er

      Nota: Anònim segon, sembla que formis part del "jurassic-park" de profes de l'estab, i això ho dic desde un ple coneixement de la crua realitat...

      Elimina
    4. ens haurem entès malament, el meu comentari es referia més al fet que moltes vegades, durant tot el recorregut del solar, els alumnes han hagut de saltar totalment al buit, tot i el suport d'uns poc professors...

      Elimina
  2. Anònim 3r

    Sóc arquitecte des de no fa gaire i he tingut la sort (o no) d'haver pogut estudiar i passar cursos i estones en ambdues escoles, tant la ETSAB com la ETSAV.
    I em dol haver de dir que la situació de la primera, on m'hi he hagut de passar i viure més estones, és preocupant i decrèpita. Veure com professors involucrats han de marxar i queden "professors fantasma" absolutament inasequibles; o veure com d'altres, més a prop de la seva jubilació, adquireixen alts càrrecs a l'escola només pel be del seu nom i ego, fa veritable pena.

    Donar l'enhorabona a professionals que fan possible a través de projectes i propostes com aquesta que la relació professor-alumne sigui enriquidora.

    I dir que l'escola "gran" hauria de començar mirar més d'aprop el que fa, i bé, la seva germana "petita".

    ResponElimina