30 d’abr. 2012

dos pavellons: Premià de Dalt i Banyoles [poliesportiu VI]

Durant els anys noranta, a Catalunya, es van construir força poliesportius en localitats escampades per tot el territori. L'èxit arquitectònic d'aquells edificis va ser divers i, com us vaig dir a classe, tot i haver-los viscut com a usuari gairebé tots, al cap dels anys em costa recordar-ne d'especialment valuosos. Potser el de Montgat -objecte d'un post recent-, juntament amb els dos que us presento en aquest article: el de Banyoles, d'Esteve Bonell i Josep Maria Gil, de 1992, i el de Premià de Dalt, de Manuel Brullet i Alfonso de Luna, de 1994.

De l'edifici de Banyoles, molt més expressiu que els seus contemporanis, en destacaria la volumetria contundent de dents de serra, amb clares ressonàncies industrials i també a Alvar Aalto, i la encertada proporció -desproporció de fet- del finestral corregut 'aixafat' per les tres carcasses de la coberta.

L'edifici de Brullet i de Luna, del qual en recordava (20 anys després) el finestral obert al mar magníficament calibrat interiorment per una secció impecable, té bons moments però esdevé un catàleg excessiu de tots els tics de l'arquitectura catalana de l'època (olímpica i post-olímpica), una arquitectura amb molt d'ofici però sovint de resultat excessivament anodí: obra vista peti qui peti, volums insulsos, baranes refinades, gestos i més gestos, -fixeu-vos sinó amb la imatge central de la sala, amb sis(!) entrades de llum diferents, algunes possiblement prescindibles-...

[us deia a classe que no sabia exactament perquè els poliesportius (catalans recents) em semblaven edificis que en comptats casos excel·lien en la seva arquitectura -i excel·lir vol dir 'tot bé'!-; un dels possibles motius causants d'aquest balanç (massa) pessimista em temo que és l'arquitectura dels sostres: elements de gran presència en la sala i que sovint no són tractats amb la importància que mereixen... mireu el de Banyoles, la foto interior... i és un dels 'millors' casos]

[agraeixo a l'arquitecte Ll. Vallribera que em recordés la referència exacta del poliesportiu de Premià via Facebook; gràcies!]


[Esteve Bonell i Josep Mª Gil, Pavelló Esportiu i Taller de Rem, Banyoles, 1992]

[Esteve Bonell i Josep Mª Gil, Pavelló Esportiu i Taller de Rem, Banyoles, 1992] 

[Esteve Bonell i Josep Mª Gil, Pavelló Esportiu i Taller de Rem, Banyoles, 1992] 

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

[Manuel Brullet i Alfonso de Luna, Poliesportiu a Premià de Dalt, 1994]

29 d’abr. 2012

Robert Brufau: 'Estructures' [poliesportiu V]

Sense massa preàmbuls publico una selecció d'algunes de les moltíssimes imatges de les xerrades sobre estructures que ens va fer el Robert Brufau les passades setmanes.


[Félix Candela, 'paraguas']

[Jean Prouvé, palau de congressos de Grenoble, França, 1968]

[Mies Van der Rohe, Crown Hall, Chicago, 1956]

[Heino Engel, 'Sistemas de estructuras', GG] 

[Cèsar Martinell, Celler del Pinell de Brai, Tarragona, 1917]

[Alvaro Siza Vieira, Pavelló Expo Lisboa 98, 1997]

[Norman Foster, Sainsbury Centre, Norwich, UK, 1978]

[Eduardo Souto de Moura i Alvaro Siza, Serpentine Pavilion, London, 2005]

[Matthew Nowicki, Dorton Arena, Raleigh, USA, 1950]

[pont amb bigues Pratt]

[pont amb bigues K]

[pont amb bigues Fink]

[Frei Otto, pavelló Expo Montreal, 1967]

[Buckminister Fuller, pavelló Expo Montreal, 1967]

[varis tipus de encavallades]

[Joao Batista Vilanova Artigas, escola d'arquitectura, Sao Paulo, 1968]

26 d’abr. 2012

Premi Europeu de l'Espai Públic [guanyadors]

Ja s'han donat a conèixer els guanyadors del Premi Europeu de l'Espai Públic. El guardó s'ha concedit ex aequo a la 'restauració paisatgística del mirador del cims de la Rovira' a Barcelona, de Jansana de la Villa de Paaw arquitectes, i a la 'renovació de les ribes del riu Ljubljanica' al centre de Ljubljana (Eslovènia), de varis autors.

[ambdós projectes estan profusament publicats al web propi del premi; per proximitat, no hi ha excusa per no anar al mirador i gaudir de l'obra, amb una vista privilegiada sobre Barcelona...]  


[Jansana de la Villa de Paaw Arq., mirador dels cims de la Rovira, Barcelona,  2011]

[renovació de les ribes del riu Ljubljanica, Ljubljana, Eslovènia, 2011]

25 d’abr. 2012

Gallego/Fernández i Riera Gutiérrez Associats: escola i pavelló a Montgat [poliesportiu IV]

Després del projecte d'H&d'M del darrer post, avui us presento un altre dels poliesportius que vaig explicar amb més deteniment el dimecres passat: el pavelló i escola de Montgat, obra conjunta de dues ex-parelles arquitectòniques -avui ja separades- formades per Moisés Gallego i Franc Fernández, i per Pere Riera i Josep Mª Gutiérrez.

De nou, el projecte es pot interpretar quasi íntegrament mitjançant la secció: 1) l'edifici s'adapta perfectament a la forta pendent del solar, 2) un carrer central el divideix en dues parts i hi dóna accés, 3) l'escola es situa a la part alta, i té un pis més sobre el nivell de l'entrada, 4) el pavelló, extremadament baixet al carrer, té la pista un nivell per sota d'aquest, 5) un gran finestral obre la pista al mar.

Hi ha altres tres punts rellevants en l'anàlisi d'aquesta obra: a) la magnífica estructura porticada de formigó que controla tota la composició de les façanes, b) les encavallades situades a l'exterior de la coberta alleugerint molt el volum real de l'edifici i c) el gran finestral a est protegit amb lames... horitzontals (!?).

[durant més de 25 anys, gràcies al bàsquet, vaig voltar per (quasi) tots els poliesportius del país i aquest de Montgat és dels que em semblen més destacables i identificables, juntament amb algun dels d'en Bonell i companyia (Banyoles, Salou, etc.)]


[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

[Moisés Gallego / Franc Fernández i Riera Gutiérrez Associats, escola i poliesportiu a Montgat,  Barcelona, 1992/ +Tectónica]

23 d’abr. 2012

Herzog & de Meuron: Pfaffenholz Sports Centre [poliesportiu III]

Aquesta potser no és una de les millors obres d'Herzog & de Meuron, però és una de les que més m'ha impressionat de totes les que he visitat (la majoria d'elles dels anys 80 i 90, la millor època dels H&d'M per mi). Es tracta del pavelló de la zona esportiva de Pfaffenholz, a Saint Louis, ciutat enganxada a Basilea. Un projecte gens complex però amb moments molt brillants, on es treu molt partit dels (pocs?) elements que un té sobre la taula quan projecta un poliesportiu.

Mireu la secció transversal, llegiu-la, i entendreu l'edifici. D'esquerra a dreta: 1) un volum baix, que alberga la 'maquinària' programàtica de gra petit del pavelló (vestidors, serveis, etc.), amb un porxo que recull l'accés principal de l'edifici; 2) una pista poliesportiva (blava) lleugerament soterrada rodejada per un deambulatori perimetral, situat a nivell de l'entrada, sense grades, separat de la pista per una estructura excelsa de pilars inclinats de formigó en forma de V; al costat oposat a l'accés, on l'edifici agafa més alçada, el deambulatori  s'obre majestuosament, però sense perdre la bona proporció, al camp de futbol (exterior) i a la pista d'atletisme (blava) a través d'un finestral corregut (d'orientació nord-est).

Els dos cossos que composen l'edifici estan treballats, de manera prou correcta, amb dos materials molt diferents: a) el volum baix, amb formigó serigrafiat -l'efecte repetitiu és semblant al de les males textures de les males renderitzacions...- i b) el volum més alt, amb una façana ventilada de vidre negre (també) serigrafiat amb la textura de l'aïllament interior (foto 7). La part exterior menys reeixida -per mi- la trobem en la definició dels testers de l'edifici, on el porxo s'acaba de soca arrel i el volum baix és tallat en sec i pintat d'un gris (plàstic) incomprensible. El volum negre que conté la pista, el més alt, per contra, manté la sobrietat en les quatre façanes.

[referències: monografia, El Croquis, reportatge de M. Spiluttini]

[deia al principi -i així ho vaig comentar a classe- que aquest és un dels edificis d'H&d'M que més m'han impressionat; és possible que aquesta (sobre)impressió sigui contextual... per 4 joves (H)arquitectes, d'entre 25 i 27 anys, acabats de llicenciar, colar-se (pels vestidors de doble porta) a un edifici suís (!) i trobar-se de cop dins d'aquella catedral de l'esport, fosca, molt fosca, amb aquella finestra llunyana per on s'entreveia la gespa verdíssima del camp exterior, ens va impressionar i... ens va fer callar de cop, com aquell qui entra en una església i inconscientment abaixa el to de veu; hi ha arquitectures que no necessiten llibret d'instruccions...]  


[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ + El Croquis]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ + El Croquis]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/  ® Margheritta Spiluttini

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]  

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ + El Croquis]

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]  

[Herzog & de Meuron, Pfaffenholz Sport Centre, St Louis, Basel, 1993/ +llibre]  

['Herzog & de Meuron 1989-1991', ed. Birkhauser Verlage A.G., 1999, ISBN 978-3-7643-5187-8]


[Harquitectes al Pfaffenholz, viatge a Suïssa, 2000]

19 d’abr. 2012

altres equipaments [poliesportiu II]

Segona entrega d'exemples de la xerrada d'ahir, dedicada als edificis (estructures) amb usos no esportius.

[veureu que molts dels enllaços dels peus de foto són referències de llibres... la biblioteca us espera!]


[Shigeru Ban, Japan Pavilion, Hannover, 2000]

[Norman Foster, Sainsbury Centre, Norwich, UK, 1978]

[Ábalos y HerrerosEstudio Gordillo, Madrid, 2002]

[Ábalos y Herreros, Estudio Gordillo, Madrid, 2002]

[SANAA, Ciudad del Flamenco, Jérez, 2003]

[SANAA, Ciudad del Flamenco, Jérez, 2003]

[Shigeru Ban, Imai Hospital Daycare Center, Odate, Akita, Japan, 2001]

[Shigeru Ban, Paper Arch, MOMA, New York, 2000]

[Mies van der Rohe, edifici Bacardí, Santiago, Cuba, 1957]

[Mies van der Rohe, sala de congressos, Chicago, 1954]

[Mies van der Rohe, sala de congressos, Chicago, 1954]

[Herzog & de Meuron, magatzem Ricola, Laufen, Suïssa, 1987]

[Jean Nouvel, centre cultural Onix, Saint Herblain, Nantes, França, 1984]

[Junya Ishigami, KAIT cafe, Kanagawa, Japan, 2010-]

[Herzog & de Meuron, Ricola, Mulhouse, França, 1993]

[Herzog & de Meuron, Ricola, Mulhouse, França, 1993]