Vaig estar a
Spittelhof cap a l'any 2000, durant el
primer dels viatges que hem anat fent des d'aleshores els 4
Harquitectes. Només feia 4 anys que s'havia acabat l'obra i l'ambient que hi recordo és molt semblant al que immortalitzen les fotografies en blanc i negre de sota -totes tretes de la magnífica, i descatalogada,
monografia d'en Zumthor-.
Fixeu-vos precisament en aquestes primeres fotos del post. Concretament en l'espai (lliure) que abracen els tres edificis d'habitatges definit, a priori, per pocs elements i (molt) poc disseny: tot just un camí perimetral que dóna accés a una de les barres de cases i uns camins equidistants, perpendiculars al primer, que connecten els jardins amb cada casa i que a la vegada en marquen els límits; finalment, al centre, unes casetes-trasters compartides per cada dues cases. Això és tot. -i que allunyat del
sobre-disseny de l'espai públic al qual ens han acostumat alguns arquitectes de per aquí, no?-
Ara mireu-vos les imatges (en color) que tanquen l'article. Són de l'any 2011, uns 15 anys després d'acabar l'obra. Es troba a faltar la manca de disseny de (l'antigament) lacònic jardí central? No és cert que la pauta mínima però suficient dels elements 'dissenyats' ha permès que la gent s'hagi fet el seu jardí, a la seva manera? -fixeu-vos en que els camins originals han estat resseguits per tanques d'arbusts-. I la vegetació? O, més ben dit, i el temps de la vegetació? Amb 15 anys allò que no va dissenyar l'arquitecte, però (sí) en va marcar el pentagrama i, fins i tot les possibilitats, ha esdevingut l'ànima i l'argument principal de l'atmosfera actual d'aquest lloc...
[sempre he estat (equivocadament) poc optimista amb el temps de la vegetació en comparació amb el temps de la construcció; potser perquè el segon, a diferència del primer, sempre creix sota la nostra direcció; aquest conjunt residencial, i la troballa -com sempre quasi casual per la xarxa- de les imatges recents, amb aquestes vegetacions esclatants, reforcen el valor de l'arquitectura no prevista, de tot allò que passa en un edifici quan la mà de l'arquitecte ja no domina (o sí?); de tot allò que pot passar, o no, gràcies a les decisions de l'arquitecte; arquitectura de l'imprevist]
[repassant el text abans de publicar-lo i remirant els plànols a la citada
monografia, detecto que algunes de les coses que explico no quadren al 100% amb la realitat però... 'se non è vero è ben trovato'; ah, i us animo a tots a buscar de quines imprecisions estic parlant]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada