Aquesta potser no és una de les millors obres d'
Herzog & de Meuron, però és una de les que més m'ha impressionat de totes les que he visitat (la majoria d'elles dels anys 80 i 90, la millor època dels
H&d'M per mi). Es tracta del pavelló de la zona esportiva de Pfaffenholz, a Saint Louis, ciutat enganxada a Basilea. Un projecte gens complex però amb moments molt brillants, on es treu molt partit dels (pocs?) elements que un té sobre la taula quan projecta un poliesportiu.
Mireu la secció transversal, llegiu-la, i entendreu l'edifici. D'esquerra a dreta: 1) un volum baix, que alberga la 'maquinària' programàtica de gra petit del pavelló (vestidors, serveis, etc.), amb un porxo que recull l'accés principal de l'edifici; 2) una pista poliesportiva (blava) lleugerament soterrada rodejada per un deambulatori perimetral, situat a nivell de l'entrada, sense grades, separat de la pista per una estructura excelsa de pilars inclinats de formigó en forma de V; al costat oposat a l'accés, on l'edifici agafa més alçada, el deambulatori s'obre majestuosament, però sense perdre la bona proporció, al camp de futbol (exterior) i a la pista d'atletisme (blava) a través d'un finestral corregut (d'orientació nord-est).
Els dos cossos que composen l'edifici estan treballats, de manera prou correcta, amb dos materials molt diferents: a) el volum baix, amb formigó serigrafiat -l'efecte repetitiu és semblant al de les males textures de les males
renderitzacions...- i b) el volum més alt, amb una façana ventilada de vidre negre (també) serigrafiat amb la textura de l'aïllament interior (foto 7). La part exterior menys reeixida -per mi- la trobem en la definició dels
testers de l'edifici, on el porxo s'acaba de soca arrel i el volum baix és tallat en sec i pintat d'un gris (plàstic) incomprensible. El volum negre que conté la pista, el més alt, per contra, manté la sobrietat en les quatre façanes.
[referències:
monografia,
El Croquis,
reportatge de M. Spiluttini]
[deia al principi -i així ho vaig comentar a classe- que aquest és un dels edificis d'
H&d'M que més m'han impressionat; és possible que aquesta (sobre)impressió sigui contextual... per 4 joves (H)arquitectes, d'entre 25 i 27 anys, acabats de llicenciar, colar-se (pels vestidors de doble porta) a un edifici suís (!) i trobar-se de cop dins d'aquella catedral de l'esport, fosca, molt fosca, amb aquella finestra llunyana per on s'entreveia la gespa verdíssima del camp exterior, ens va impressionar i... ens va fer callar de cop, com aquell qui entra en una església i inconscientment abaixa el to de veu; hi ha arquitectures que no necessiten llibret d'instruccions...]
 |
| ['Herzog & de Meuron 1989-1991', ed. Birkhauser Verlage A.G., 1999, ISBN 978-3-7643-5187-8] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada