De la sessió sobre rehabilitacions exemplars de fa unes setmanes (
1,
2,
3,
4,
5,
6) restava per publicar una de les obres mestres que us vaig explicar: el
Teatro Oficina, a Sao Paulo, de
Lina Bo Bardi.
Les descripcions d'obres que faig al bloc són intencionadament esbiaixades i fragmentàries, sempre dirigides a allò que em sembla més destacable de cada projecte -mai he pretès fer cap descripció completa-. Porto dies atrapat amb aquest article sobre el
Teatro Oficina; a mig escriure em faig enrere i ho esborro tot, i hi torno, i així he anat cremant intents...
Em temo que ara ja sé el perquè d'aquesta obcecació (poc habitual): és impossible discriminar cap 'element' del Teatro Oficina, res hi és marginal. Tot és destacable i imprescindible: 1) espectacular com (l'autora) deforma i redefineix l'estructura programàtica i espacial dels teatres clàssics per encabir-la en una caixa de proporcions impossibles (10x50 metres); 2) proposant fer un
teatre-carrer (sic) en rampa, amb molta llum (un gran finestral i una coberta retràctil); 3) un teatre-carrer on tothom és actor -i certes ressonàncies a la verticalitat del
teatre shakespearià- gràcies a (4) una sort de bastida endossada amb molta precisió -i gran naturalitat!- a la runa original, esdevenint un balcó-grada conceptualment i constructivament impecable, i generant un dels moments arquitectònics més vibrants de la segona meitat del segle passat.
L'
arquitectura de Lina Bo Bardi és especial. Arquitectura
brutalista i visionària carregada d'optimisme -ganes de que un espai s'utilitzi!-. Arquitectura de construcció magistral. Arquitectura d'atmosferes. Arquitectura amb majúscules.
[tres enllaços imprescindibles per aprofundir en l'arquitectura del Teatro:
1,
2,
3; també us aconsello una altra joia de Bo Bardi: la
capella de Santa María dos Anjos (1978), també a Sao Paulo]
[ei, i recordeu tots de penjar al Dropbox la fotografia (.jpg) de la maqueta del primer projecte abans del dia 27]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada