Algunes de les referències, força eclèctiques, de la sessió d'ahir: les caixes de granit (abandonades) del cementiri del César Portela a Fisterra -que no sabia que no hagués arribat a funcionar mai-, les caixes de formigó de Donald Judd a Marfa i, canviant una mica de rumb, la plaça-biblioteca a Magdeburg... i l'Hypertube dels PKMN.
-no deixeu de clicar els tres enllaços anteriors.
[demà pot ser que arribi just a classe, així que arribeu comenceu a carregar arxius al PC...]
Impressionant Theo Jansen i les seves 'Strandbeests' -passeu de les imatges i aneu directament als vídeos!-.
[molt agraït a l'Ana R., una ex-alumna 'reincident', que m'ha passat la referència d'aquest artista -per mi desconegut-; per cert, si a algú li interessa, es poden comprar mini-strandbeests per 45€ a aquest enllaç...]
Kersten Geers i David Van Severen proposen, per mi, una de les aproximacions arquitectòniques més interessants i gruixudes del moment.
En aquest petit projecte per habilitar un pavelló on exposar la seva pròpia obra a la Biennal de Venècia de 2010 aconsegueixen, amb mitjans molt ajustats, una proposta excepcional: 1) detectant el valor de l'estructura espacial existent -8 magatzems inconnexes; 2) convertint en oportunitat la incomunicació interior de les sales, mitjançant 3) la creació d'un porxo lleuger -una mica SANAA o Ishigami-, que lliga l'edifici amb el magnífic jardí existent i habilita la circulació de l'espectador, d'habitació a habitació, sota 'cobert' i, per últim, 4) no fent cap intervenció a les sales, a part de la imprescindible neteja, i decidint mostrar un parell d'obres dins de cadascuna d'elles contraposant-hi dues grans imatges.
Rehabilitar no només és restaurar o treballar (físicament) sobre la preexistència; sovint, com en aquest cas, una adició valenta (imprescindible) pot transformar i fer entrar en valor allò original convertint els defectes (insalvables?) en oportunitats de projecte.
[un consell: cal no perdre la pista a aquests arquitectes belgues; no deixeu de fullejar el darrer 2G i, quan tingueu una estona, mireu la conferència que tanca el post (al minut 56.40 expliquen aquesta obra)]
Comentant un dels vostres exercicis, l'altre dia, vaig parlar de les finestres de l'Hotel Aire a les Bárdenas Reales, a Tudela, de l'Emiliano López i la Mónica Rivera -uns dels arquitectes més interessants del panorama nacional-.
A pesar de que, a primer cop d'ull, un podria tenir la sensació de que ens trobem davant d'un edifici llepat, carregat d'excessius esforços constructius-efectistes, una lectura més atenta (immediatament) ens fa notar que afrontem un edifici d'arquitectura de molt gruix.
Si hagués de dir -simplificant perillosament- què és el millor de l'hotel, diria que no només les magnífiques finestres, sinó també totes les decisions tecnològiques preses durant el projecte i l'obra, tenint present que l'edifici està situat al llindar de les Bárdenas Reales (un paisatge semidesèrtic prop de Tudela) tot el sistema constructiu és lleuger, industrialitzat i desmuntable, i molt marcat pel difícil (i omnipresent) equilibri pressupostari.
[potser m'equivoco, però l'hotel és per l'Emiliano i la Mónica el què va ser 'l'Estaca' pel Lluís Llach... m'imagino que allà a on van a parlar de la seva obra tothom espera l'explicació de l'hotel; però puc dir que sempre que els he sentit tinc la sensació de que segueixen tenint coses a dir d'aquest excel·lent edifici (i les seves arquitectures de racons agradables)]
Fa uns dies vaig publicar les 3 primeres parts, de 9, del documental 'Rivers and Tides', d'Andy Goldsworthy.
Avui us presento la segona entrega amb les tres parts centrals de la pel·lícula. -impressionant com les anteriors!-
[no he visitat l'obra -ni abans ni després de l'actuació- però, veient la documentació que acompanya la descripció del projecte, no puc evitar de dir, i espero no ferir sensibilitats, que l'escampall de casetes pre-existents (una mica 'europan') que surten en alguna imatge em sembla conservable -i algú va decidir enderrocar-lo totalment...-; però potser hi havien raons de pes per fer el que es va fer; i el resultat final -necessita una mica de temps perquè s'embruti!- sembla destacable, massa purità, potser; si algun dia hi vaig prometo ampliar informació amb més arguments]
[un lector del bloc em passa aquest enllaç amb un article d'en Xavier Monteys, de fa més d'un any, sobre la restauració del Club Med; imprescindible llegir-lo]
Fa unes poques setmanes no sabia qui era Andy Goldsworthy (mil disculpes pels (co)que ho considerin imperdonable...), ni en coneixia l'obra -me'n va parlar el Josep Ricart, arran de la preparació del Taller Vertical de l'ESARQ-.
Sense massa pretensions, la meva (primera) aproximació a l'obra de l'artista escocès s'ha produït mitjançant dues vies molt poc exclusives: el Google Images i el Youtube. L'impacte ha estat contundent! -és una d'aquelles portes que obres i no pots parar de caminar i caminar-.
Publico avui les 3 primeres parts (de 9) de la pel·lícula 'Rivers and Tides', una magnífica producció que descriu l'artista i la seva obra, bona part de la qual consisteix en accions (efímeres) a plen air.
Veient les fotografies i la pròpia pel·lícula, sembla clar que hi ha una voluntat de l'artista sobre el com s'immortalitzen les seves obres, essent aquestes imatges, continuació (i part) indissociable de les mateixes creacions. -com s'expliquen els projectes també és important-
[no seria massa difícil començar ara a traçar línies entre els processos creatius de Goldsworthy (i el seu treball matèric) i alguns dels camps més propis de l'arquitectura; dir allò de que -hi ha més arquitectura en la seva obra que en molts (bons) edificis... (reflexió possiblement certa; recordo a la meva època d'estudiant, quants professors deien frases semblants sobre l'arquitectura i el cinema); però em sembla més interessant i enriquidor que cadascú traci les seves, de línies, suposant que les busqui, és clar]
[no fa pas massa, un alumne em va preguntar amb quins criteris decidíem (Harquitectes) quins materials utilitzàvem per construir cada edifici; mirant la pel·lícula penso que la resposta, pel que fa, si més no, a Andy Goldsworthy i els seus projectes, queda suggestivament apuntada...]
.jpg)
