14 de des. 2016

marquise do Ibirapuera [Oscar Niemeyer]

28.000 metres quadrats de porxo, a Sao Paulo.

Sens dubte un dels espais públics 'dissenyats' més impressionants i amb més vida que he visitat, efervescent un diumenge a la tarda, amb milers de persones en moviment (mercats, skaters, etc.) i espai buit, metafísic -molt SANAA-, un dilluns al migdia.

La marquesina gegantíssima -mai la veus sencera- t'entra al parc sense adonar-te'n, amb sorprenent naturalitat -a Sao Paulo la ciutat canvia molt ràpid, només cal caminar.
La gran coberta, a pesar del seu calibre, sinuosa en planta i en secció, emmarca el parc miris on miris, convertint-lo en una escletxa horitzontal verda extremadament lluminosa. Sota la pesada llosa, amb pilars més separats del previsible (llums de més de 10 metres), la ciutat hi bull -mai tants crits m'han semblat tan imprescindibles!

Passejant per Ibirapuera aquesta pèrgola 'sense autor' em va impressionar... només la vista d'ocell contemporània (el google maps) i la certificació definitiva (wikipèdia) m'han aclarit que aquí hi havia un autor, que més d'un cop la va encertar -100 anys donen per molt...
Al Parc d'Ibirapuera hi conviuen tres obres (tripolars?) d'Oscar Niemeyer, la marquesina infinita, insuperable, el museu d'art contemporani, amb alguns bons moments (quasi Lacatonians), i l'auditori de la llengua vermella, que no hi ha per on agafar-lo, ni per fora ni per dins -disculpeu els incondicionals, si és que hi sou.

[vaig parlar d'aquesta obra comentant el projecte de la Marta G., dilluns passat; és un objecte colateral respecte la temàtica del curs, però em va semblar tan bo in situ que es val un post al blog; a Sao Paulo, on vaig estar fa un parell de mesos, vaig visitar alguns edificis excepcionals de Lina Bo Bardi i Vilanova Artigas, i la ciutat en sí em va entusiasmar... potser trobaré moments per anar penjant material d'aquestes memorables visites]


[Oscar Niemeyer, marquise do Ibirapuera, Sao Paulo, Brasil, 1954]







  

8 comentaris:

  1. Esperem un post sobre la FAU USP doncs!

    ResponElimina
  2. I un altre amb més del SESC... de "tot" el SESC?

    ResponElimina
  3. la intenció és Teatro Oficina, FAUP, SESC, la casa de la Lina Bo Bardi -o el jardí de la casa- i una cosa més del Vilanova Artigas... és qüestió de temps... -per cert, Enric, ja veus que el blog ha reviscut una mica...

    ResponElimina
  4. La verdad es que el edificio de Artigas de la FAU es genial, y es increíble cómo influye en la manera de funcionar de la escuela.

    Una página de arquitectura Paulista Brutalista, que puede resultar de interés.
    http://www.arquiteturabrutalista.com.br/

    Creo que en su día ya comentaste algún edificio, ya colgaste alguna obra de este estudio, http://brasilarquitetura.com/projetos/conjunto-kkkk-e-parque-beira-rio/. Se nota que alguno de los socios trabajo con Lina Bo Bardi.

    Por cierto, ¿Paulo Medes Da Rocha no merece mención? MUBE, la Pinacoteca...

    Saliéndonos de la arquitectura de la escuela Paulista, es interesante echarle un ojo a la obra de Lelé (Joao Filgueiras), sobre todo a lo prefabricado y algunas intervenciones para mejorar las favelas (pequeños puentes, escaleras...) (http://www.vitruvius.com.br/revistas/read/arquitextos/06.064/423)

    También saliéndonos un poco del tema de la arquitectura como edificios, es interesante ver las políticas urbanas de una ciudad como São Paulo, porque es verdad que Ibirapuera es un parque maravilloso, pero (hace un par de años al menos) la conexión con transportes públicos era un poco deficiente, cosa que también pasa(ba) por ejemplo con la USP. http://www.vitruvius.com.br/revistas/read/minhacidade/17.194/6200

    De todas maneras, sin ningún lugar a dudas lo mejor que ha dado la arquitectura paulista, bueno, la FAU USP, es: https://www.youtube.com/watch?v=HcyV-SgZnGQ

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tus apuntes 'anónimo'.
      De Mendes da Rocha solo visité el museo de escultura... i fué después de visitar algunas de las mejores obras de Bo Bardi y Vilanova, con lo cual... la cosa fué casi decepcionante, aunque el edificio tenía algún buen momento. En cualquier caso, las obras de Vilanova y Bo Bardi me parecen de un nivel muy superior al museo de Mendes da Rocha... para una próxima ocasión espero poder visitar más obras suyas y quizás matice mi opinión.
      Saludos y gracias de nuevo
      -espero tener tiempo de investigar todas las referencias que has apuntado!

      Elimina
  5. Molt d'acord amb tot el que has comentat però voldria fer un incís. Tens raó, "l'auditori de la llengua vermella" en el seu interior és més que sospitós, però a la seva nuca hi ha una gran paret (a l'exterior) i escenari on s'hi fa concerts, projeccions i etc. És impressionant veure com s'omple aquella esplanada vegetal exterior de gent fent picnic veient cinema a la fresca o concerts els diumenges a la tarda. Molt recomanable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que gran és l'arquitectura... i la gent. Projectar en aquella piràmide blanca -brutal
      http://40.mostra.org/_img/_jornal/1868.jpg
      Merci per l'apunt

      Elimina