Amb 24 hores de retard publico una selecció de les referències que van sortir a classe, sobretot relacionades amb la composició de les plantes (estructura, tancaments, serveis, etc.).
Especial debilitat -meva- pel Pompidou, i per l'interior del museu de Bregenz del Zumthor.
[treballeu molt de cara a l'entrega del dilluns 17, i porteu tots els documents i maquetes que us vaig suggerir... com a mínim; per cert, pels nouvinguts, sota cada imatge hi ha un enllaç per ampliar informació de l'obra en qüestió]
De la correcció de dilluns amb la Marta S., quatre de les referències que van sortir.
Totes quatre obres amb plantes molt contundents.
I només la de Toyo Ito construïda.
I la del Koolhaas, inici d'una revolució (formal).
4 projectes de plantes-safata diàfanes amb estratègies estructurals i compositives diferents -força brillants les tres primeres, i més previsible la quarta (de l'Enric Ruiz-Geli...)
[interessant el documental de la Mediateca de Sendai, de Toio Ito, que podeu trobar en aquest enllaç; demà faré un post llistant el poti-poti de referències que porto acumulades de les darreres sessions: Olgiati, OMA, Bo Bardi, etc.]
Dos projectes de referència: la Trés Grande Bibliotèque de París d'OMA (Rem Koolhaas) i la Mediateca de Sendai del Toyo Ito, un construït i l'altre no, en que l'ascensor forma part imprescindible de l'arquitectura de l'edifici, cosa que no acostuma a passar. -tal i com us he comentat als (pocs) que heu vingut avui a classe...
[en aquest enllaç trobareu un vídeo molt recomanable de la mediateca d'Ito de l'excel·lent sèrie 'Architecture']
Donada la precarietat descriptiva de les referències que us he passat avui a classe -la majoria amb dades incompletes-, publico els noms i respectius autors de les 5 obres que explicareu per grups el proper dilluns.
[benvinguts al taller i, com us he dit a classe, tingueu present que l'inici sempre marca la diferència; dilluns veurem on voleu estar...]
[ah, a la darrera imatge de la presentació llisteu la bibliografia que heu consultat per conèixer el projecte]
No faré veure que sóc un incondicional de l'arquitectura d'Ito, extremadament irregular -i no cal anar massa lluny per entendre de què parlo-, però d'alguna manera Toyo Ito és el pare de la penúltima fornada d'arquitectes japonesos, amb els SANAA al capdavant. I l'arquitectura japonesa recent és molt rellevant.
Fa ja un parell d'anys, arran d'un exercici d'una biblioteca a Molins de Rei, vaig fer uns articles sobre dos dels -per mi- millors edificis de l'arquitecte japonès: la mediateca de Sendai -suposo que un dels principals arguments per atorgar-li el premi (?)- i la Tama Art University Library -un autèntic delicatessen, i la meva obra preferida-.
Us passo la referència de tots els dibuixos que em van servir d'excusa per parlar-vos del dibuix d'arquitectura per excel·lència, el plànol, com a eina d'expressió del projecte.
[com ja us vaig dir, per poder observar amb precisió i gaudir d'aquestes joies -algunes realment ho són- no teniu més remei que passar de les pantalles al paper i anar a buscar els llibres a la biblioteca; tots els enllaços dels peus de foto us conduiran a la referència del llibre d'on vaig escanejar-les]
.jpg)
