24 de nov. 2012

Lluís Clotet i Ignacio Paricio: Dipòsit de les Aigües [rehabilitació escola IX]

He assistit a moltes conferències d'arquitectura en els darrers 20 anys. La xerrada que ens va oferir en Lluís Clotet fa unes setmanes és una de les millors que he presenciat.

Va començar amb una introducció memorable (sobre reutilització i usos imprevistos) i després va explicar un projecte que jo desconeixia: la biblioteca de la UPF a l'antic Dipòsit de les Aigües (de 1.888), al Parc de la  Ciutadella, a Barcelona. L'edifici original, de Josep Fontserè, és impressionant i la intervenció que signen Lluís Clotet i Ignacio Paricio és impecable; d'entrada, 1) decideixen convertir l'edifici en una autèntica infraestructura, carregada de potencial d'ús, definint amb precisió de cirurgià quines són les intervencions necessàries (enderrocs, etc.) que cal dur a terme, indistintament del programa assignat: 2) tirant tot el forjat del primer pis, mantenint, només, una anella perimetral de circulació;  3) reduint el volum de l'aigua emmagatzemada a la coberta enrasant-la al nivell superior de la piscina, amb una solució constructiva brillant (per evitar problemes en cas de sisme), elevant el vas amb uns pilars metàl·lics només recolzats (!) al forjat (vegeu la foto de les escales); un cop condicionat l'antic edifici, 4) l'estructura hipòstila original, de grans pilars i arcs ceràmics (romans), espacialment a les antípodes dels cànons habituals en l'arquitectura de biblioteques, s'interpreta i es reutilitza amb gran encert; 5) tots els elements afegits, per convertir la 'infraestructura' en una biblioteca (altells, prestatgeries, instal·lacions, etc.), es separen físicament i conceptualment de l'estructura original, 6) utilitzant sistemes constructius exquisidament dissenyats -inconfusible segell Paricio-.

Podria seguir aprofundint en la descripció de l'edifici, però, el Dipòsit de les Aigües està a la mateixa ciutat que la vostra universitat d'arquitectura... per tant, ANEU A VEURE AQUESTA JOIA! -viure l'arquitectura pot ser la millor escola-.

[i si teniu ocasió no deixeu d'aprofundir en l'arquitectura del mestre Lluís Clotet; treballeu fort i feu una bona entrega el dilluns; bon cap de setmana!]


[Lluís Clotet i Ignacio Paricio, Dipòsit de les Aigües, Barcelona, 1999]

[Josep Fontserè, Dipòsit de les Aigües, alçat, Barcelona, 1888]

[Josep Fontserè, Dipòsit de les Aigües, seccions, Barcelona, 1888]

[Josep Fontserè, Dipòsit de les Aigües, planta baixa i coberta, Barcelona, 1888]


[Josep Fontserè, Dipòsit de les Aigües, Barcelona, 1888]

[Lluís Clotet i Ignacio ParicioDipòsit de les Aigües, Barcelona, 1999]

[Lluís Clotet i Ignacio ParicioDipòsit de les Aigües, Barcelona, 1999]

[Lluís Clotet i Ignacio ParicioDipòsit de les Aigües, Barcelona, 1999]

[Lluís Clotet i Ignacio ParicioDipòsit de les Aigües, Barcelona, 1999]

[Lluís Clotet i Ignacio ParicioDipòsit de les Aigües, Barcelona, 1999]

 

[Lluís Clotet durant la conferència (magistral), 5-11-2012, ETSAB]

17 de nov. 2012

David Chipperfield: Neues Museum [rehabilitació escola VIII]

Mai m'he sentit totalment atret per l'obra de David Chipperfield, de volums clars (i contundents) i sempre voluntariosament propera a la precisió material suïssa, però amb tics que ratllen perillosament l'excessiva simplicitat (sovint abusant del 'vidre fàcil' -perfectament modulat!- o de l'arquitectura falsament gruixuda de pladur).

La rehabilitació del Neues Museum és, no obstant, una obra de gran maduresa -per mi, la millor de l'autor-: 1) l'estratègia és eminentment conservadora -mireu com reconstrueix el volum- però, a diferència d'Herzog & de Meuron a la Tate, 2) cap moment del projecte es pot entendre sense la preexistència; a l'interior, 3) la proposta espacial és molt suggeridora, fins hi tot quan afegeix elements nous en contrast absolut amb els antics, i 4) el treball matèric és sublim, tant quan afronta els murs, paviments, etc. originals com quan (re)construeix i re-inventa els espais centrals del museu (l'escalinata i els dos patis coberts -magnífica la sala hipòstila!-). 5) L'obra vista (incloent l'emblanquinada) és imprescindible.

Algú podria creure que Chipperfield tira pel camí fàcil i més immediat quan decideix recuperar tan 'fidelment' l'edifici original (que va patir molts danys en la segona guerra mundial); només cal llegir a fons el projecte -i, quan pugueu, visitar-lo!- per captar el gruix i la profunditat de la proposta, i sense oblidar que el repte era excepcionalment difícil.

[massa cops els starchitects es distancien excessivament de l'arquitectura que produeixen, però no tinc cap dubte de que Chipperfield, en aquesta obra, va estar al peu del canó en tot moment -per això és tan bona!-; ah, he de reconèixer que la dansa contemporània em genera un cert nus a l'estómac -ho sento Ariadna!- però paga la pena veure el vídeo que acompanya el post...]


[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]
































[David Chipperfield, Neues Museum, Berlín, 2009/ +El Croquis]

11 de nov. 2012

conferència ETSAB [Harquitectes]

El proper dimarts 13 estic convidat, com a membre d'Harquitectes, a fer una xerrada -'Matèria polièdrica'- dins del cicle de conferències que organitza cada any el Jaime Ferrer a l'assignatura 'Maestros nórdicos' -una optativa de 4rt i 5è molt aconsellable-. Serà a les 16.30 a l'aula CS-4 i estarà oberta a tothom.

[als qui decidiu venir, allà ens veiem]



Carlo Scarpa: Museo di Castelvecchio [rehabilitació escola VII]

Crec que mai he publicat al blog un projecte com aquest: la reforma i instal·lació del Museo di Castelvecchio de Carlo Scarpa (1906-78).

Scarpa és, i més que mai en aquesta obra, el mestre de l'arquitectura seqüencial (arquitectura de guió). Arquitectura on tot està previst, i tot té un ordre -ell va decidir, ja fa temps, cap on dirigiríem els peus i vers on giraríem el cap en tot moment des que entréssim al museu, i a cada pas-. Imagino Scarpa com un perfeccionista obsessiu, amb una fixació pel disseny dels detalls (constructius) i un control malaltís dels recorreguts.

Castelvecchio té, per mi, 4 recorreguts memorables: 1) el pati d'entrada, treball exquisit de paviments i aigua, on Scarpa desplaça la porta d'accés cap a un racó per emfatitzar, ja a l'interior, 2) la seqüència de 6 sales (preexistents) connectades per les 6 portes originals, on cada escultura està exactament al lloc decidit per l'autor; culminant la successió de sales (espai-estructura), trobem l'inici del tercer recorregut: 3) la teatral ascensió que ens duu a l'estàtua eqüestre de Cangrande*, mitjançant escales i passarel·les, en l'interstici entre l'edifici i la muralla; i finalment 4) la mítica escala de graons partits que puja cap a la part alta de la muralla, amb excel·lents vistes a la ciutat.

Sens dubte Scarpa és la obsessió i la dedicació absoluta, quasi malaltissa, per assolir el disseny perfecte. L'arquitectura, fins i tot quan pretén objectius (quasi) antagònics als del mestre italià, necessita sempre d'aquesta dedicació i intensitat, i precisió constructiva.

*lluny de ser un 'Cid Campeador' o un 'Jaume I', l'escultura de'n Cangrande ens mostra un personatge quasi còmic (de cap petit, baixet, panxut i camacurt), que porta un casc desproporcionadament gran amb un ridícul cap de gos i que ens apareix, culminant el treballadíssim recorregut escarpià (!)petant-se de riure.

[vaig tenir l'estranya sort de conèixer les principals obres de Scarpa  (123, etc.), a un viatge l'any 2003, directament visitant-les -durant la carrera ningú me'n va parlar-; per sort, sempre estem a temps de créixer...]


[Carlo Scarpa, museu de Castelvecchio,  detall pati accés, Verona, 1957-73/ +arxiu plànols]

[Carlo Scarpa, museu de Castelvecchio, Verona, 1957-73/ +arxiu plànols]

[Carlo Scarpa, museu de Castelvecchio, sector Cangrande, Verona, 1957-73/ +arxiu plànols]

[Carlo Scarpa, museu de Castelvecchio, sector Cangrande, Verona, 1957-73/ +arxiu plànols]

[Carlo Scarpa, museu de Castelvecchio, sector Cangrande, Verona, 1957-73/ +arxiu plànols]

[Carlo Scarpa, museu de Castelvecchio, escala muralla, Verona, 1957-73/ +arxiu plànols]

[Carlo Scarpa, museu de Castelvecchio, especejat de pedra (volum façana), Verona, 1957-73/ +arxiu plànols]

9 de nov. 2012

Valerio Olgiati: Das Gelbe Haus [rehabilitació escola VI]

L'arquitectura de Valerio Olgiati és tan particular, mística i suggeridora com, sovint, irregular.

Das Gelbe Haus és excepcional. Olgiati converteix l'edifici existent en pura matèria de construcció. La transformació és absoluta però, quasi com una cicatriu, l'essència -o el fantasma- de l'original resta allà ad eternum.
La seqüència del projecte (imatge a imatge, a sota) és prou clara: 1) el 'xalet suís' original (groc); 2) la maqueta (blanca), conclusió de l'anàlisi interior; 3) la sala (blanca), amb ressonàncies de l'estructura (blanca) i les finestres (blanques); 4) la planta (blanca); 5) la façana (blanca), descarnant els murs (grocs) del 'xalet' i cicatritzant-ne totes les arrugues, velles i noves; i, finalment, 6) el detall constructiu, de precisió impecablement suïssa -mireu el detall i després mireu la imatge, i altre cop el detall, etc.

Rehabilitar sempre vol dir (re)utilitzar bé la preexistència -encara que sigui a costa d'emblanquinar allò que tothom creia eternament groc...

[les propostes d'Olgiati sempre són de gran densitat; és poc fàcil de captar-ne el valor d'entrada; hi ha arquitectures que necessiten una digestió llarga; ah, i si mai aneu a Suïssa, passeu per Flims -molt a prop de Zumvitg, Chur Vals!]


[Valerio Olgiati, Das Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

[Valerio Olgiati, Das Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

[Valerio Olgiati, Das Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

[Valerio Olgiati, Das Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

[Valerio Olgiati, Das Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

[Valerio Olgiati, Das Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

[Valerio Olgiati, Das Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

[Valerio OlgiatiDas Gelbe Haus, Flims, Suïssa, 1999/ +2G]

8 de nov. 2012

conferència a Barcelona [Soldevila + Harquitectes]

Dilluns vinent dia 12 tindrà lloc a Barcelona una conferència a dues bandes entre Soldevila Soldevila Soldevila arq. i Harquitectes.

[per part dels Harquitectes hi prendrà part el meu soci Josep Ricart; jo a aquella hora tinc classe...]



7 de nov. 2012

Lacaton & Vassal: Palais de Tokyo [rehabilitació escola V]

Lacaton & Vassal són els arquitectes més rellevants dels darrers 15 anys.
El Palais de Tokyo és un dels projectes-paradigma de Lacaton-Vassal (juntament amb la plaça, la casa Latapie i l'escola de Nantes). El Palais suposa una inflexió definitiva, i sense retorn, en l'arquitectura del re-aprofitament.

L'edifici, de 1937, era, estilísticament (entre d'altres paràmetres), un dels 'pitjors' edificis del centre de París però, a pesar de tot, molts metres cúbics d'edifici... grans espais, molt diversos i amb molta llum. Espais existents. Espais de possibilitat. (I una estructura brutal!). Molt potencial. I els Lacaton detecten aquest valor (pre)existent i plantegen una estratègia de franctirador: mínima intervenció però a la vegada recuperació total. Molts metres i molta qualitat amb un pressupost proporcionalment baix.

Projectar en un edifici existent ens obliga (als arquitectes) a realitzar una anàlisi polièdrica molt crítica i profunda del conjunt original. I a decidir amb precisió quines són les intervencions imprescindibles per condicionar-lo. La rehabilitació és el present -i el futur- de l'arquitectura.

[aquest és possiblement un dels projectes més interessant que he publicat mai en el blog però el meu text és breu; i ho és deliberadament; la descripció de l'obra, publicada en el 2G, és imprescindible i impecable; allà hi és (quasi) tot; és per això que l'afegeixo com a imatge tancant el post (us la podeu descarregar si no la veieu prou bé); sense excuses, LLEGIU-LA! -a poder ser directament del 2G físic...]


[Lacaton & Vassal, Palais de Tokyo, París, 2001-2012]

[Lacaton & Vassal, Palais de Tokyo, París, 2001-2012]

[Lacaton & Vassal, Palais de Tokyo, París, 2001-2012]

[Lacaton & Vassal, Palais de Tokyo, París, 2001-2012]

[Lacaton & Vassal, Palais de Tokyo, París, 2001-2012]




['2G Books. Lacaton & Vassal', 2010]

6 de nov. 2012

conferència ETSAB [Aixopluc i Bosch-Capdeferro]

Demà, dimecres 7, a les 16.00 tindrà lloc la conferència 'pensaments compartits' a càrrec d'Aixopluc (David Tapias) i Bosch.Capdeferro a la sala d'actes de l'ETSAB.

[habituals del bloc (1,2,3), són dos dels despatxos emergents més interessants del país; tots els qui hi pugueu anar no deixeu de fer-ho!]



5 de nov. 2012

conferència ETSAB [Lluís Clotet]

Avui, dilluns 5 de novembre, ens visita al curs un dels il·lustres de l'arquitectura catalana recent: Lluís Clotet.
Serà a les 18.30 a l'aula CB.4


[conferència de Lluís Clotet, aula CB4, ETSAB, 18.30]

4 de nov. 2012

OFFICE Kersten Geers David Van Severen: Garden Pavilion Bienal Venezia [rehabilitació escola IV]

Kersten Geers i David Van Severen proposen, per mi, una de les aproximacions arquitectòniques més interessants i gruixudes del moment.

En aquest petit projecte per habilitar un pavelló on exposar la seva pròpia obra a la Biennal de Venècia de 2010 aconsegueixen, amb mitjans molt ajustats, una proposta excepcional: 1) detectant el valor de l'estructura espacial existent -8 magatzems inconnexes; 2) convertint en oportunitat la incomunicació interior de les sales, mitjançant 3) la creació d'un porxo lleuger -una mica SANAA o Ishigami-, que lliga l'edifici amb el magnífic jardí existent i habilita la circulació de l'espectador, d'habitació a habitació, sota 'cobert' i, per últim, 4) no fent cap intervenció a les sales, a part de la imprescindible neteja, i decidint mostrar un parell d'obres dins de cadascuna d'elles contraposant-hi dues grans imatges.

Rehabilitar no només és restaurar o treballar (físicament) sobre la preexistència; sovint, com en aquest cas, una adició valenta (imprescindible) pot transformar i fer entrar en valor allò original convertint els defectes (insalvables?) en oportunitats de projecte.

[un consell: cal no perdre la pista a aquests arquitectes belgues; no deixeu de fullejar el darrer 2G i, quan tingueu una estona, mireu la conferència que tanca el post (al minut 56.40 expliquen aquesta obra)]


[OFFICE K. Geers D. Van Severen, Garden Pavilion, Venezia, 2010/ +2G]

[OFFICE K. Geers D. Van Severen, Garden Pavilion, Venezia, 2010/ +2G]

[OFFICE K. Geers D. Van Severen, Garden Pavilion, Venezia, 2010/ +2G]

[OFFICE K. Geers D. Van Severen, Garden Pavilion, Venezia, 2010/ +2G]

[OFFICE K. Geers D. Van Severen, Garden Pavilion, Venezia, 2010/ +2G]

['2G n.63: OFFICE Kersten Geers David Van Severen', 2012]