L'arquitectura de
Valerio Olgiati és tan particular, mística i suggeridora com, sovint, irregular.
Das Gelbe Haus és excepcional. Olgiati converteix l'edifici existent en pura matèria de construcció. La transformació és absoluta però, quasi com una cicatriu, l'essència -o el fantasma- de l'original resta allà
ad eternum.
La seqüència del projecte (imatge a imatge, a sota) és prou clara: 1) el 'xalet suís' original (groc); 2) la maqueta (blanca), conclusió de l'anàlisi interior; 3) la sala (blanca), amb ressonàncies de l'estructura (blanca) i les finestres (blanques); 4) la planta (blanca); 5) la façana (blanca), descarnant els murs (grocs) del 'xalet' i cicatritzant-ne totes les arrugues, velles i noves; i, finalment, 6) el detall constructiu, de precisió impecablement suïssa -mireu el detall i després mireu la imatge, i altre cop el detall, etc.
Rehabilitar sempre vol dir (re)utilitzar bé la preexistència -encara que sigui a costa d'emblanquinar allò que tothom creia eternament groc...
[les propostes d'Olgiati sempre són de gran densitat; és poc fàcil de captar-ne el valor d'entrada; hi ha arquitectures que necessiten una digestió llarga; ah, i si mai aneu a Suïssa, passeu per
Flims -molt a prop de
Zumvitg,
Chur i
Vals!]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada