Lacaton & Vassal: Palais de Tokyo [rehabilitació escola V]
Lacaton & Vassal són els arquitectes més rellevants dels darrers 15 anys.
El Palais de Tokyo és un dels projectes-paradigma de Lacaton-Vassal (juntament amb la plaça, la casa Latapie i l'escola de Nantes). El Palais suposa una inflexió definitiva, i sense retorn, en l'arquitectura del re-aprofitament.
L'edifici, de 1937, era, estilísticament (entre d'altres paràmetres), un dels 'pitjors' edificis del centre de París però, a pesar de tot, molts metres cúbics d'edifici... grans espais, molt diversos i amb molta llum. Espais existents. Espais de possibilitat. (I una estructura brutal!). Molt potencial. I els Lacaton detecten aquest valor (pre)existent i plantegen una estratègia de franctirador: mínima intervenció però a la vegada recuperació total. Molts metres i molta qualitat amb un pressupost proporcionalment baix.
Projectar en un edifici existent ens obliga (als arquitectes) a realitzar una anàlisi polièdrica molt crítica i profunda del conjunt original. I a decidir amb precisió quines són les intervencions imprescindibles per condicionar-lo. La rehabilitació és el present -i el futur- de l'arquitectura.
[aquest és possiblement un dels projectes més interessant que he publicat mai en el blog però el meu text és breu; i ho és deliberadament; la descripció de l'obra, publicada en el 2G, és imprescindible i impecable; allà hi és (quasi) tot; és per això que l'afegeixo com a imatge tancant el post (us la podeu descarregar si no la veieu prou bé); sense excuses, LLEGIU-LA! -a poder ser directament del 2G físic...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada