Herzog & de Meuron: Tate Modern [rehabilitació escola III]
Hi ha un abans i un després de la Tate Modern en l'arquitectura d'Herzog & de Meuron. L'exquisidesa i precisió de les obres dels anys 80's al 2.000 comença a desdibuixar-se i a descontrolar-se a partir d'aquest primer gran encàrrec, sovint aproximant-se perillosament a la pròpia caricatura (H&d'M copiant a H&d'M) -no és fàcil fer-se (molt) gran i seguir fent arquitectura excel·lent!-.
A la Tate, la proposta d'Herzog & de Meuron era possiblement d'entre tots els participants la més respectuosa amb l'edifici existent: 1) mantenia la icònica xemeneia de la central elèctrica; 2) treballava totes les parts noves de la façana amb obra vista semblant a l'original; i 3) l'espai principal del nou museu, el hall, aprofitava la monumental sala de turbines. A més, en façana, 4) una gran llanterna horitzontal situada a la coberta de la nau subratllava el 'retrobat' edifici a l'skyline londinenc fent gala de la subtilesa contundent dels projectes pretèrits dels suïssos. Per contra, la potència de tots aquests elements citats contrasta, respecte a la relació que estableixen amb l'antic edifici, amb les neutres, impersonals i quasi anodines sales d'exposició (que podrien donar-se en qualsevol altre (bon) museu).
[a pesar de marcar aquesta inflexió -per mi clarament negativa- en l'obra d'Herzog & de Meuron, la Tate Modern és una rehabilitació prou exemplar; un projecte que (re)aprofita i revaloritza l'edifici original i que no es pot concebre sense aquella pre-existència que alguns dels gurus que varen participar en el concurs s'entestaven en dilapidar (1, 2, etc.)]
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada