hemeroteca [casa pati II]

Les altres tres parts de la xerrada de dilluns són evolucions de xerrades (i posteriors articles) del curs passat, i ja estan publicades al bloc: a)'un lloc per viure / confort', b)'cases de Mies [1923-1950]' i c)'[algunes] cases pati'.
A més també us vaig recomanar el llibre del Quetglas sobre el Pavelló de Barcelona del qual parlo en aquest post, també del curs passat.
Per últim, dir-vos que, quasi per casualitat, m'he topat amb una tesis sobre Mies -de la qual només m'he llegit les 70 pàgines dedicades a la casa Farnsworth- i m'ha semblat interessant perquè, en la línia d'en Quetglas -però de forma menys brillant-, contextualitza profusament l'obra i totes les circumstàncies que l'acompanyaren abans, durant i després de la seva construcció.

[ja us vaig comentar que la primera part de la xerrada, sobre la idea de casa (domesticitat, confort, etc.), l'he avançat respecte l'any passat -que la vaig donar com a introducció al tercer exercici 'casa de bloc entre mitgeres'- i ho he fet amb el mateix argument amb que us vaig parlar de 'patis' tant (aparentment) distants als patis de Mies: l'exercici de la 'casa-pati' (un clàssic de la carrera) sembla que només tingui valor compositiu i formal -que també- però crec que qualsevol casa pati també ha de poder-se explicar des de la vessant domèstica (una casa és una llar!) i des de l'aportació de valor del pati, també com a espai d'ús -vegeu l'anterior article-; resumint la casa pati ha de ser un lloc on viure de p... mare amb uns patis collonuts i, a més, amb tot el rigor compositiu (i constructiu) propi de qualsevol projecte; ah, i no deixeu de mirar l'enllaç d'en Tessenow del primer article!]

[article 'un lloc per viure / confort', 18-11-2010]

[article 'cases de Mies (1928-1950)', 13-10-2010]

[article '(algunes) cases pati', 14-10-2010]

[article 'casa pati [post scriptum II]', 13-11-2010]

casa pati [post scriptum II]

Per tancar el tema de les cases pati miesiàniques recomano la lectura d'un llibre i un artícle de Josep Quetglas sobre el Pavelló d'Alemanya, el de Mies de 1929 i la rèplica de 1986.

[m'agrada llegir els escrits, de ritme infrenable, sempre impecables, mordaços i sorprenents, d'en Josep Quetglas; capaç de ser creatiu -inclús propositiu- des de la vessant, sovint apoltronada i exclussivament descriptiva, de la crítica d'arquitectura]

[Josep Quetglas, El horror cristalizado, Imágenes del Pabellón de Alemania de Mies van der Rohe, Ed. Actar, Barcelona, 2001, ISBN 84-95273-52-7] 

"EL HORROR CRISTALIDADO, IMÁGENES DEL PABELLÓN DE ALEMANIA DE MIES VAN DER ROHE
(...)
 Puesto que Alfonso de Borbón inaugurará la representación de cada país participante (...) se trata de ofrecer el marco para un acto inaugural, y ese marco debe representar a Alemania -el modelo que Alemania quiere proponer de sí misma-. Ese decorado ocasional, Repräsentationspavillon, es lo que conocemos como 'Pabellón de Alemania'." (pág. 27)

"(...) el Pabellón es una casa moderna, es decir un templo dórico; el Pabellón es una representación trágica; el Pabellón es la representación trágica de la casa moderna." (pág. 64) 

"... El Pabellón no está hecho con piedra, cristal, estuco y hierro, sino con reflejos -y, en consecuencia, con ese material no se construyen suelos, paredes, pilares y techos, sino sólo paisajes virtuales, paseos intransitables-. Con reflejos sólo se pueden construir espejos." (pág. 95)

"Cada pilar desaparece, borrado por las manchas confusas de sus reflejos. Pero, además, el conjunto de pilares no forma, en ningún caso, un sistema de referencia. No existe conjunto de pilares, cada pilar está en una situación espacial irrepetida, que imposibilita la percepción como orden de los ocho pilares." (pág. 136)

"Acudiendo a la casa moderna, a la representación de Alemania, el espectador se ha descubierto partícipe de una escengrafía que le devuelve su imagen convertida en irrecuperable signo de otro, que le despoja de lugar propio y le condena a ser errante. Ve el Pavellón como representación del vacío -su propiedad- y de la riqueza -su carencia, una paradójica carencia producida por el mismo-." (pág. 168)

[Josep Quetglas, Artículos de ocasión, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2004, ISBN 84-252-1525-0]

"DEL PABELLÓN DE MIES AL PABELLÓN DEL PATRONATO
(...)
Nadie puede oponerse a la reconstrucción del Pabellón de Mies, porque el Pabellón de Mies ni se ha reconstruido ni puede ser reconstruido: no puede ser reconstruido en su arquitectura, es decir, en su argumentación y presencia teórica, cultural, artística, visual, en la presencia de su autor... (...) (1984)" (pág. 71-76)