Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris casa-bloc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris casa-bloc. Mostrar tots els missatges

3 de des. 2010

espais intermitjos II [cases de bloc de formigó V]

Un altre bon exemple d'espai intermig -molt barat!- és el porxo de la casa a Gaüses, Girona, d'Anna i Eugeni Bach.

[malhauradament crec que aquesta és la única obra construïda d'aquesta prometedora parella de joves arquitectes barcelonins en solitari; aquí podeu trobar més informació de l'obra i un vídeo on expliquen el projecte; les fotografíes són de Jordi Bernadó]

[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]
 
[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]

[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]

[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]

[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]

[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]

[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]

[Anna i Eugeni Bach, Casa a Gaüses (o una casa per 70.000€), Vilopriu, Catalunya, 2007]

2 de des. 2010

espais intermitjos I [cases de bloc de formigó V]

Dos exemples excel·lents d'espais intermitjos, que actuen com a coixí tèrmic a la vegada que generen un potencial d'ús nou -similar al de les tradicionals galeries- amb un clar vincle estacional: galeria-hivernacle a l'hivern i porxo-ventilat a l'estiu. El primer projecte, situat a Barcelona, és un edifici de 27 habitatges protegits a Sant Andreu, Premi FAD de l'any 2008, de l'Emiliano López i la Mónica Rivera. El segon, possiblement menys adequat al clima mediterrani, és una casa a Bordeaux de Lacaton-Vassal, autèntics precursors contemporanis en l'ús d'aquests espais intermitjos.

[de López-Rivera no us en perdeu els habitatges a habitatges a Gavà ni l'hotel Aire; dels Lacaton-Vassal no us en perdeu res!]

[Emiliano López i Mónica Rivera, 27 Habitatges Protegits a Sant Andreu, Barcelona, 2003-2007, vista de la galería amb les portes a la sala obertes]

[Emiliano López i Mónica Rivera, 27 Habitatges Protegits a Sant Andreu, Barcelona, 2003-2007, vista de la galería amb les portes a la sala tancades]

[Emiliano López i Mónica Rivera, 27 Habitatges Protegits a Sant Andreu, Barcelona, 2003-2007, façana amb les galeries obertes]

[Lacaton-Vassal, casa a Floirac, Bordeaux, França, 1993, vista de la galeria-hivernacle] 

30 de nov. 2010

casa a Riva San Vitale de Mario Botta [cases de bloc de formigó IV]

Als anys setanta i vuitanta, Mario Botta va construïr algunes cases de bloc de formigó força interessants de volumetries molt contundents. En destacaria les de Cadenazzo (1971), Ligornetto (1976), Pregassona (1980) i Stabio (1982). I per damunt de totes elles la casa a Riva San Vitale (1971-1973), situada en un terreny molt inclinat amb unes excel·lents vistes, amb un accés que es soluciona a través d'una biga-pont que porta l'usuari fins la planta superior de l'habitatge, on una sort d'escala central el baixa fins la sala recorrent dobles, i triples, espais i trobant visuals sempre inesperades. El volum és quasi escultural i el bloc hi és imprescindible.

[és molt aconsellable donar un cop d'ull al llibre d'Anatxu Zabalbeascoa, 'las casas del siglo', ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1998, ISBN: 84-252-1692-3; que revisa algunes obres mestres del segle passat amb bones imatges i plànols, entre elles aquesta casa de Botta]


[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

[Mario Botta, Casa a Riva San Vitale, 1971-1973]

casa Riera MR6 d'Alfons Soldevila [cases de bloc de formigó III]

D'entre tots els prototipus construits per Soldevila i Llorens, l'MR6 (1984) és possiblement el més reeixit en tots els sentits. Del llibre citat a l'anterior post, en publico tota la documentació existent de l'obra.

[la lògica constructiva es porta fins a un extrem quasi brutalista (fixeu-vos amb els baixants i instal·lacions vistos en façana!) i el bloc s'utilitza a conciència, de forma polièdrica, exprimint fins la darrera gota del seu potencial material i expressiu, i sempre amb un gran rigor constructiu]
[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, vista de la façana posterior amb els baixants vistos]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, plantes, la casa no té passadissos, les relacions són de peça peça directament]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, secció]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, façana sud porticada amb pèrgola]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, detall d'especejament del bloc amb llinda/congreny U de 20*20 i junta vetical]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, doble espai de la sala amb estudi i habitació al damunt]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, detall interior de finestra amb porticó opac corredís]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, detall constructiu]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, fase de construcció on és veuen congrenys amb peça de U 20*20 i forats per encastar les bigues de fusta a la fulla interior]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, detall de la cantonada amb armat vertical i forats reomplerts amb formigó, un treball força laboriós i només apte per a bons paletes]

[A. Soldevila-J.I. Llorens, casa MR6, làmina resum amb perspectives, alçats, etc.]

26 de nov. 2010

exemples [cases de bloc de formigó II]

Dues cases amb bloc de formigó, una de Simon Ungers i l'altra de Takao Shiotsuka.

[la primera és força interessant i rigorosa constructivament, tot i que només mostra el bloc en façana -l'interior es revesteix amb fusta-; la segona utilitza el bloc amb més expressivitat (dins i fora), i construeix amb un tipus de bloc específic per a armar i omplir de formigó. Si mireu el detall constructiu de la casa d'Ungers veureu que el forjat es recolza amb L metàl·liques fixades al congreny perimetral de bloc reomplert amb formigó armat]

[Simon Ungers, Cube House, Ithaca, USA, 2000 / revista AV nº90, pàg. 96-99] 
 
[Simon Ungers, Cube House, Ithaca, USA, 2000, detalls constructius façana, imatge de la revista AV] 

[Atelier Takao Shiotsuka, Silent House, 2007-2008 / Darco magazine nº06 (versió completa on line), pàg. 52-59 / Detail nº1, 2010, pàg. 32-35]
[Atelier Takao Shiotsuka, Silent House, 2007-2008, imatge de la revista Detail / Darco magazine nº06 (versió completa on line), pàg. 52-59 / Detail nº1, 2010, pàg. 32-35]

[a la revista AV  on es publica la casa d'Ungers hi ha una altra obra molt interessant del seu pare (pàg. 30-31), Oswald Matias Ungers, d'una gran contundència formal i que pot ésser suggerent de cara l'exercici que teniu entre mans]

25 de nov. 2010

alfons soldevila [cases de bloc de formigó I]

En el llibre 'Habitatges experimentals 1971-1994  A. Soldevila-J.I. Llorens, arq.', d'Enric Massip i Bosch, Edicions UPC, 1994, ISBN 84-7653-394-2, trobareu una recopil·lació de l'extens i intens treball d'investigació, teòrica i pràctica, sobre construccions amb bloc de formigó, principalment cases.

[a través del web de l'empresa Calibloc us podeu descarregar el 'codi de bones pràctiques' de construcció amb bloc de formigó i el catàleg de peces (40x20x20, U, L, etc.) que tenen]

['Habitatges experimentals 1971-1994  A. Soldevila-J.I. Llorens, arq.', d'Enric Massip i Bosch, Edicions UPC, 1994, ISBN 84-7653-394-2]

[pàg. 38-39, detalls de diferents prototipus MR1, MR6 i Casa Fàbregas]

[pàg. 50, casa MR1, suport del forjat amb mènsula de formigó]

[pàg. 5, MR6, Casa Riera, Alella, Catalunya, 1984, forjat empotrat amb biga de fusta perimetral] 

[pàg. 43, construcció MR6, s'observen els forats per encastar individualment les bigues al mur]