Durant els anys noranta, a Catalunya, es van construir força poliesportius en localitats escampades per tot el territori. L'èxit arquitectònic d'aquells edificis va ser divers i, com us vaig dir a classe, tot i haver-los viscut com a usuari gairebé tots, al cap dels anys em costa recordar-ne d'especialment valuosos. Potser el de
Montgat -objecte d'un
post recent-, juntament amb els dos que us presento en aquest article: el de Banyoles, d'
Esteve Bonell i Josep Maria Gil, de 1992, i el de Premià de Dalt, de
Manuel Brullet i Alfonso de Luna, de 1994.
De l'edifici de Banyoles, molt més expressiu que els seus contemporanis, en destacaria la volumetria contundent de dents de serra, amb clares ressonàncies industrials i també a
Alvar Aalto, i la encertada proporció -desproporció de fet- del finestral corregut 'aixafat' per les tres carcasses de la coberta.
L'
edifici de Brullet i de Luna, del qual en recordava (20 anys després) el finestral obert al mar magníficament calibrat interiorment per una secció impecable, té bons moments però esdevé un catàleg excessiu de tots els
tics de l'arquitectura catalana de l'època (olímpica i post-olímpica), una arquitectura amb molt d'ofici però sovint de resultat excessivament anodí: obra vista peti qui peti, volums insulsos, baranes refinades, gestos i més gestos, -fixeu-vos sinó amb la imatge central de la sala, amb sis(!) entrades de llum diferents, algunes possiblement prescindibles-...
[us deia a classe que no sabia exactament perquè els poliesportius (catalans recents) em semblaven edificis que en comptats casos excel·lien en la seva arquitectura -i excel·lir vol dir 'tot bé'!-; un dels possibles motius causants d'aquest balanç (massa) pessimista em temo que és l'arquitectura dels sostres: elements de gran presència en la sala i que sovint no són tractats amb la importància que mereixen... mireu el de Banyoles, la foto interior... i és un dels 'millors' casos]
[agraeixo a l'arquitecte Ll. Vallribera que em recordés la referència exacta del poliesportiu de Premià via Facebook; gràcies!]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada