arquitectures234: Herzog & de Meuron: Ricola I [poliesportiu VII]

1 de maig 2012

Herzog & de Meuron: Ricola I [poliesportiu VII]

Hi ha arquitectures difícils d'explicar.
Arquitectures que (potser) no es poden entendre -i menys quan tens 20 anys-. Arquitectures allunyades de la funció i del confort. I del moviment de les persones. I de l'estratègia. I de la construcció...

El primer edifici dels Herzog & de Meuron per Ricola (1987), a Laufen, transcendeix els paràmetres més racionals de l'arquitectura i es situa en camps més propis de l'art, com la bellesa i el sublim. Composició pura i (molts) intangibles.

L'edifici, però, també permet una lectura més tranquil·la: a) magatzem industrial, b) revestiment de panells d'Eternit sobre subestructura de llistons de fusta, de densitat creixent a mesura que ens acostem a la base, c) sòcol de formigó d'alçada variable absorbint el desnivell topogràfic, d) coronament impecablement lleuger -que mostra de fons la xapa d'acer sense revestir-, e) portes de xapa emmarcades amb volums sortints de formigó f) referències vernacles a l'arquitectura dels pallers de la zona, i g) contrast imponent natura/artifici amb la roca del fons de la parcel·la...

Us preguntareu, amb raó, què hi pintava aquest edifici en la meva xerrada sobre poliesportius. La resposta (simplificada) és clara: és un projecte de façana. Una façana ha de ser projecte, i en el vostre poliesportiu -i en qualsevol dels altres vostres edificis- heu d'arribar al fons amb la proposta de la façana, encara que sigui a remolc d'altres paràmetres més racionals previs, però us heu de mullar.
És molt difícil aprofundir de debò en l'arquitectura de les façanes -i realment és un punt que sempre marca la diferència-. Herzog & de Meuron entre el 1985 i el 1998 varen ser uns referents en aquest ofici. Els millors.-no deixeu de donar un cop d'ull en el llibre del darrer enllaç... quan el torni a la biblioteca, és clar-

[vaig visitar aquest edifici l'any 2000, saltant una tanca de protecció -actitud molt poc suïssa per cert-; i encara ara em segueix produint una mena d'atracció fatal... la sensació de que alguna cosa se'm segueix escapant sempre m'acompanya quan el remiro... i que duri!]

[feu una bona apretada per l'entrega de dimecres; afronteu tots els arguments del projecte; com sempre porteu versió paper (A3) i les làmines en JPG; sigueu puntuals]