Aquesta és una de les 'falses' biblioteques que us vaig explicar. En realitat és un museu (però podria ser perfectament una biblioteca). Es tracta del museu
Contemporary Nottingham (2004-09) de
Caruso St John.
Situat en un punt de col·lisió de tensions urbanes -un carrer molt transitat, un túnel antic sota la parcel·la, una església veïna, un terreny amb molt desnivell, etc.-, el projecte resol amb encert tots els inputs previs, aconseguint un bon edifici en tots els nivells de decisió projectual, tant pel que fa a les relacions (solucions) urbanes que planteja, com en l'estructuració dels espais interiors (composició / funció) i també en les eleccions materials (estructura / façanes).
És molt destacable la capacitat de l'edifici per canviar d'escala i adaptar-se als diferents veïns, tenint la màxima alçada i la major expressivitat de cara a la carretera, essent molt baixet quan s'enfronta amb les cases del carrer de darrera, i separant-se de l'església, de forma especialment brillant, mitjançant una sort d'escalinata que connecta dues noves (petites) places, la de cafeteria (a la part baixa) i la d'accés (a dalt). A l'interior, la planta principal s'estructura a través d'una successió de sales regulars concatenades de diferentes alçades, algunes molt introvertides (només amb llum zenital) i d'altres amb grans finestrals a la ciutat. El programa es col·loca, i s'entén, perfectament en secció, amb l'exposició i l'accés principal al nivell més alt, i l'administració a la planta intermitja amb un segon accés, el bar i la sala d'actes al nivell inferior, també amb entrada i terrassa pròpies, i els magatzem al soterrani. La façana es resol compositivament amb una simplicitat quasi infantil (per agregació de rectangles) utilitzant panells prefabricats de formigó còncaus gravats amb un motiu textil (molt manierista) que fa referència al passat fabril de la ciutat. Finalment, l'edifici es corona amb dos volums sortints, dos cubs, d'alumini daurat (quasi) desproporcionats. [podeu trobar el projecte molt ben
publicat a Dezeen].
[
Caruso St John són uns arquitectes (de volums reaccionaris i de construcció exquisida) que cal seguir; podeu trobar molta informació d'aquest projecte a la revista
'Tectónica' nº 34 (l'últim) i també en el llibre
'Caruso St John' de Philip Ursprung (en castellà), on trobareu uns plànols excel·lentment publicats; totes les imatges d'aquest article són fotografies d'ambdues publicacions]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada