5 de des. 2010

espais intermitjos III

Sóc un fan dels llibres escrits per l'Oscar Tusquets. Lectures que et porten tranquilament, i amb una naturalitat envejable , per reflexions arquitectòniques gruixudes, o no -de vegades, 'només' són anècdotes viscudes explicades amb un sentit de l'humor petant-.
En relació al tema dels espais intermitjos, en el primer capítol del llibre 'Más Que Discutible' (ed. Fábula-Tusquets Editores, 2002) titulat 'Elogio acalorado de las sombras', Tusquets desgrana l'arquitectura de les ombres i fins i tot n'arriba a plantejar una classificació subjectiva segons la qualitat. La lectura del capítol és més que recomanable. La lectura del llibre sencer també...

[el primer llibre que em vaig llegir d'en Tusquets fóu 'Dalí y sus amigos' -boníssim!-, deprés, 'Diós lo ve'. Crec que era en aquest on Tusquets teoritza sobre l'orígen del Waterpolo -un esport que li sembla incomprensile per absurd-: en una festa d'estudiants, una colla d'amics borratxos acaben vestits a la piscina i intenten jugar a futbol...]

[Oscar Tusquets Blanca, 'Más Que Discutible', Col·lecció Fábula de Tusquets Editores, Barcelona, 2002, primera edició a col·lecció Ensayos, 1994]

"ELOGIO ACALORADO DE LAS SOMBRAS
(...) a caballo entre las sombras naturales y las artificiales se encuentran las de máxima sofisticación cultural, las proyectadas por el hombre para dar apoyo y estructura geométrica a elementos vegetales: los emparrados y las pérgolas. Este proyecto de racionalizar la naturaleza, de hacerla más útil y ordenada, de dar apoyo a las plantas trepadoras para que puedan erguirse a alturas que solas jamás alcanzarían, (...) ha dado ejemplos gloriosos en la arquitectura de todos los tiempos y de todos los presupuestos. (...)" 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada