Penso que ambdues obres necessiten d'una visita per poder-ne opinar amb propietat i captar-ne la part essencial, ja que em temo que en totes dues l'argument principal és el recorregut de l'usuari.
Reconec que en el cas dels portuguesos, a cop cop d'ull, fa unes setmanes, l'excés de passeres van aconseguir que no només desistís d'aprofundir en la comprensió del projecte, sinó que em van deixar convençut de que era un dels finalistes que no guanyaria...
Per contra, l'edifici de Seró sí que l'havia mirat amb més deteniment, com faig amb tots els projectes nous del Toni, i em sembla la seva obra més barroca, carregada de detalls sublims -el Toni té una intuïció i inventiva constructiva que, salvant les distàncies (de moment), recorda el treball del millor Jujol-. Una proposta, però, que potser flirteja excessivament amb un eclecticisme manierista que la converteix en un catàleg de 'solucions Gironès' -i que consti que sóc un fan de les 'solucions Gironès'!-. Però una excel·lent obra, al cap i a la fi.
El premi de paisatge se'l va endur el pont (d'acer cortén) de Ripoll dels RCR.
[podeu veure la resta dels projectes premiats en aquest enllaç; ah, i quina enveja la taula gegant del despatx dels MAIO, premi d'opinió en la categoria d'interiorisme, projectat per l'Anna Puigjaner]
 |
| [Toni Gironès, espai transmissor del túmul/dolmen megalític de Seró, Lleida, 2012] |
 |
| [Pedro Domingos Arq., escola a Sever do Vouga, Portugal, 2012] |
 |
| [Anna Puigjaner (MAIO), reforma d'habitatge estudi, Barcelona, 2012] |
 |
| [RCR, espai de la Lira, Ripoll, 2012] |
Una precisió, no va ser un primer premi ex-aequo sinó dos primers premis. És important el matís ja que el Jurat ho va voler deixar clar.
ResponEliminaGràcies per l'apreciació, rectifico el text per ajustar-lo a la realitat -admeto que no em vaig quedar amb el matís
Elimina