[no he visitat l'obra -ni abans ni després de l'actuació- però, veient la documentació que acompanya la descripció del projecte, no puc evitar de dir, i espero no ferir sensibilitats, que l'escampall de casetes pre-existents (una mica 'europan') que surten en alguna imatge em sembla conservable -i algú va decidir enderrocar-lo totalment...-; però potser hi havien raons de pes per fer el que es va fer; i el resultat final -necessita una mica de temps perquè s'embruti!- sembla destacable, massa purità, potser; si algun dia hi vaig prometo ampliar informació amb més arguments]
[un lector del bloc em passa aquest enllaç amb un article d'en Xavier Monteys, de fa més d'un any, sobre la restauració del Club Med; imprescindible llegir-lo]
 |
| [Martí Franch i Ton Ardèvol, restauració del Club Med al Cap de Creus, Girona, 2010] |
Projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Med) al Parc Natural del Cap de Creus from ielei Producció Audiovisual on Vimeo.
Un article interesant al respecte:
ResponEliminahttp://elpais.com/diario/2011/06/16/quaderncat/1308185778_850215.html
Moltes gràcies per la referència! -l'he incorporat al text 'principal' de l'article-.
EliminaRestaurar no passa per intentar recuperar el moment zero dels llocs, previ a la petjada humana, sovint és més intentar re-utilitzar tot allò aprofitable que hi trobem (detectar infraestructures); la tabula rasa executada en la restauració del Club Med no era imprescindible i, com apunta en Monteys, és equivocada i falsament sostenible... (als antípodes de l'exemplar Palais de Tokyo dels Lacaton-Vassal, no?)
Merci de nou per l'aportació.