A classe acostumo a donar el meu parer sobre totes les conferències del curs.
Dimecres passat un (bon) ex-alumne em va preguntar tendenciosament què m'havia semblat la del
Llinás sobre la
rehabilitació del Metropol d'en Jujol -esperava crítica ferotge, m'imagino-.
Sovint els estudiants necessiten percebre que allò que estan escoltant tindrà repercussió immediata en el seu aprenentatge -encara recordo una conferència d'
Enric Miralles sobre la llum, l'any
1992 a l'ETSAV, de digestió prou difícil, per dir-ho suaument-. És evident que ni Llinás -dilluns passat, si més no- ni Jujol (
1,
2,
3,
4,
5) són d'efectes immediats per a novells -o sí?-. Però aprendre guiats pel dubte (i assolir troballes no previstes) és imprescindible per a la formació de qualsevol persona -no només és creix avançant en línia recta!-.
"Jujol és extraordinari quan no té calés"
Josep Llinás
[reconec que em va sorprendre -i fins i tot, des de la ignorància, contrariar- una frase d'en Llinás:
"no hi ha construcció en l'obra de Jujol" (no
sic, però quasi); en fi, és el 'dubte imprevist' que arrossegaré després de la xerrada de dilluns; per acabar, alguns articles recomanables sobre Jujol que he trobat per la xarxa: 1) d'
Arnau Tiñena, que parla concretament d'aquesta obra, 2) de
Jaume Prat i 3) a
Tectónicablog]
[ja tancant l'article m'adono que hi manca un punt prou important: el
Metropol em sembla una obra de visita obligada]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada