Seria fàcil analitzar el projecte traçant una certa línia amb la Marie Short House de Glenn Murcutt, o una de les millors obres de Kengo Kuma, el Hiroshige Ando Museum (1, 2). Però per a mi el millor moment del Parrish Art Museum, a part de la seva híper-horitzontalitat, és el banc de formigó. Un formigó suís dels d'abans (1, 2, 3) amb molta personalitat, cobert per un porxo imprescindible. A l'interior, l'arquitectura de cartó-guix emblanquinat no està a l'alçada de l'expectativa apuntada per la façana. Llàstima.
[haureu notat una certa baixada en el ritme habitual del bloc coincidint també amb l'aturada del curs pel canvi de quadrimestre; escric aquest post tancat a casa -des de ja fa uns quants dies- per culpa d'una pneumònia incipient (que m'ha tingut bastant castigat les darreres setmanes) -res greu!- de la qual espero recuperar-me aviat i poder reprendre així l'activitat docent i reaparèixer per l'escola de nou...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada