Harquitectes + dataAE: residència d'universitaris [10 habitatges IX]

Avui no parlaré ni de tecnologia, ni de sistemes prefabricats, ni d'estratègies, ni de sostenibilitat -tots ells paràmetres imprescindibles per entendre la residència per universitaris a Sant Cugat del Vallès-. Parlaré de la segona part de la xerrada de classe: de com els estudiants (de l'ETSAV) viuen els habitatges.

Parlaré del final de la història, de quan l'edifici ja s'acaba de construir i, després d'un procés llarg i intens, i sovint feixuc, l'arquitecte s'enretira i els (nous) habitants l'ocupen. I certifiquen -o no- l'encert de l'arquitectura proposada (i definitivament construïda).

A la residència de l'ETSAV, cada habitatge -58 en total- és una capsa de formigó d'uns 40 metres quadrats diàfans amb un nucli compacte de bany i cuina, dues finestres, que permeten subdividir l'espai en dos, i un finestral d'accés, que dóna a la passera de l'atri central. Tots els habitatges són iguals. O, més concretament, eren iguals el dia que vàrem acabar l'obra...
Uns mesos després, amb els estudiants ja vivint-hi, en una visita casual vàrem comprovar -i les fotos que il·lustren aquest article són d'aquell moment- que un esclat de vida havia ocupat i desbordat tots els racons de cadascun dels apartaments. La cruesa i austeritat original dels habitacles de formigó havia esdevingut un suport excel·lent per a les particularitats (multicolors) de cada inquilí -o inquilins-. Cada casa era un món.
I aquest és un dels finals de la història.
I aquest és, per mi, el fi de l'arquitectura: arquitectura per viure...

[a part dels enllaços inserits en el text del post, també podeu trobar una exhaustiva descripció tècnica d'aquest edifici en el 'Tectónica nº38' i imatges de la seva construcció en aquest enllaç; i un parell de vídeos aquí; ens veiem dilluns a classe]

[I]

[II]

[III]

[IV]

[V]

[VI]

[VII]

[VIII]

[IX]

[X]

[Harquitectes + dataAE, habitatges per a universitaris, detall del mòdul,  Sant Cugat del Vallès, 2011/ +Tectónica 38]