escola d'arquitectura de Nantes [Lacaton & Vassal]

No tenia cap sentit organitzar (pedagògicament) les imatges d'aquest post.

L'escola d'arquitectura de Nantes, una de les dues obres cabdals dels Lacaton Vassal, no té ordre rellevant. És el paradigma rizomàtic dels Deleuze i Guattari -o del mateix Koolhaas- fet edifici.

Una estructura brutalista de formigó, amb rampa inclosa, de percepció desconcertant, quasi inquietant, suport d'una arquitectura lleugera de segon ordre, més propera a l'auto-construcció que a altra cosa.
Una estructura capaç de generar permanentment un collage de situacions vitals previsibles i no previstes que passen, sobretot, perquè poden passar.

Això és l'escola d'arquitectura: una infraestructura de condicions molt diverses preparada perquè hi passin infinites coses.

Arquitectura sovint dual.
Les tones de formigó irreversible versus l'alumini quasi de patada -i a qui li importa!
Les zones climatitzades versus  les mítiques zones (teòricament) bioclimatitzades.

I la gent.
La gent fent qualsevol cosa on creu que la podrà fer millor. No fa falta conserge, ni una porta. Ni instruccions. Ni voler entendre ben bé res. I si algú es perd... que surti a la rampa i podrà tenir la (falsa) sensació de que ha recuperat el fil conductor de la història. Però potser aquesta història no va d'això i només es tracta de viure-ho o de veure-ho.

És imprescindible estar a l'escola de Nantes!

[mireu el vídeo que tanca el post, llegiu l'article del 2G sobre l'obra i el text final signat pels dos arquitectes i visiteu el projecte en aquest enllaç del web dels Lacaton Vassal]

[totes les imatges i el vídeo de sota les vaig fer fa unes setmanes visitant l'edifici amb els meus socis; ah, pels neòfits, l'altra obra cabdal, fins hi tot per entendre aquesta, és el Palais de Tokyo que, per cert, també vaig visitar i espero fer-ne un post algun dia...]

[I]

[II]

[III]

[IV]

[V]

[VI]

[VII]

[VIII]

[IX]

[X]

[XI]

[XII]

[XIII]

[XIV]

[XV]

[XVI]

[XVIb]

[XVII]

[XVIII]

[XIX]

[XX]

[XXII]

[XXIII]

[XXIV]