Fa força temps que volia publicar aquesta obra: el parador-mirador de fusta massissa a Pinhuacho (Chile) construït l'any 2.007 per, l'aleshores estudiant (!), Rodrigo Sheward. Una obra magnífica, d'una maduresa sorprenent, amb un treball amb la matèria excel·lent. Excel·lent per l'elecció del material -possiblement òbvia en aquell emplaçament-, excel·lent per les decisions paisatgístiques -val a dir que el lloc en sí ja sembla collonut-, excel·lent per la composició -forma i construcció- i excel·lent per la cruesa, quasi brutalista, amb la que deixa acabada l'obra. Cap concessió al refinament. Només fusta. Fusta que es mulla, fusta que es torra, fusta que envelleix, fusta que embelleix. Fusta que fa olor de fusta. Fusta viva que reflexa el pas del temps -la tercera imatge de sota no és la segona en blanc i negre...-. Matèria utilitzada aprofitant-ne tot el potencial.
L'arquitectura no hauria de renunciar mai a aquest treball polièdric i precís amb els materials.
[com ja he comentat, l'autor encara era estudiant quan va construir aquesta obra, i va crear una sort de blog anomenat 'reconversión de un territorio devastado' on va fer un seguiment exhaustiu del procés de construcció; imprescindible donar-hi un cop d'ull (trobar els vídeos, etc.); també podeu veure un reportatge fotogràfic posterior de Cristóbal Palma en aquest enllaç ]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada