Va ser a la memorable conferència de Lluís Clotet.
Clotet parlava, amb la diapositiva de fons, sobre els usos imprevists de l'arquitectura, referint-se a l'arquitectura com a edifici-objecte. I quin objecte no és més arquitectònic que un pòrtic (neo)clàssic? I quin ús no és menys previst que aquests nens que s'hi enfilen, s'hi amaguen i s'hi barallen?
I si el tòpic diu que una imatge val més que mil paraules -i aquesta ho val-, ja us asseguro que les paraules d'en Clotet també valien mil imatges...
[al seu dia no vaig trobar la imatge per la xarxa, i és per això que no la vaig incloure al post sobre la xerrada, però em sembla tan bonica que, havent-la vist ara casualment pel Facebook -gràcies StepienyBarno!-, no he pogut resistir la temptació de publicar-la al blog]
[Helen Levitt, New York, 1939] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada